La mantícora és un monstre amb cap humà o de dimoni, cos de lleó i cua de drac o d'escorpí. Té tres fileres de dents verinoses i fa un bram semblant al so d'alguns instruments de vent.[1]
El seu origen es troba a la mitologia persa (el nom és la corrupció d'un terme que en aquesta llengua significa "menjador d'homes"),[2][3] però la seva fama ve d'obres de cultura popular i jocs de fantasia. Apareix en nombrosos bestiaris medievals, que la situen als boscos d'Àsia (especialment a Indonèsia). Una particularitat d'aquest monstre és la manera com ataca: després de caure per sorpresa sobre la víctima i paralitzar-la amb el verí, la devora completament, de manera que no en queden ni la roba ni els ossos. El cristianisme associa la mantícora amb el diable,[4] però també amb el profeta Jeremies.[5]
Referències
- ↑ Miate, Liana. «Mantícora» (en castellà). World History Encyclopedia, 19-08-2022. [Consulta: 23 novembre 2024].
- ↑ Elvira Barba, Miguel Ángel; Carrasco Ferrer, Marta «Marfiles coptos en Valdetorres de Jarama (Madrid)». Archivo español de arqueología, 67, 169, 1994, pàg. 201–208. ISSN: 0066-6742.
- ↑ Van Duzer, Chet «'Hic sunt dracones': la geografía y la cartografía de los monstruos». eHumanista: Journal of Iberian Studies, 47, 2021, pàg. 29–88. ISSN: 1540-5877.
- ↑ Benedict, Robert D. «The Hereford Map and the Legend of St. Brandan». Journal of the American Geographical Society of New York, 24, 1892, pàg. 321–365. DOI: 10.2307/196703. ISSN: 1536-0407.
- ↑ Rosen, Brenda. The Mythical Creatures Bible: The Definitive Guide to Legendary Beings Volume 14 (en anglès). Sterling Publishing Company, Inc., 2009-02, p. 107. ISBN 978-1-4027-6536-0.