|
Maldà
Maldà és un municipi de la comarca de l'Urgell, a Catalunya, i pertany a la Vall del Corb. SituacióEl terme de Maldà, a la Vall del Corb, limita al nord amb Belianes i Sant Martí de Riucorb; a l'est, amb Vallbona de les Monges i els Omells de na Gaia; al sud, amb l'Espluga Calba i els Omellons, i a l'oest, amb Arbeca. Maldà està situat a la riba esquerra del Riu Corb, que marca el límit nord amb el terme de Sant Martí de Riucorb. Per la part meridional és molt accidentat i en les fondalades del Maldanell i el Riu Corb es troben les millors terres de conreu, especialment de regadiu. El Maldanell, afluent del Riu Corb per l'esquerra, travessa el terme per la part N i en direcció E-W; quan porta aigua recull les de la conca formada per les serres que formen la divisòria d'aigües del terme de Passanant, des del poble de Belltall i de la serra del Tallat pel seu sector ponentí. Hi predominen les terres calcàries oligocèniques, cobertes per una capa de margues quaternàries. Alguns turons de la part meridional sobrepassen els 570 m, mentre que els de la part NW tenen uns 380m. El terme comprèn el poble de Maldà, cap de municipi, i el despoblat de Maldanell. La carretera de la vall passa pel peu del castell i segueix tota la ribera fins passat Rocallaura, on entra a la Conca de Barberà. Aquesta carretera, que prossegueix per Belianes fins a Bellpuig, vers el nord, troba, prop de la Farinera, una cruïlla de carreteres locals que van a Vallbona de les Monges, als Omells de na Gaia i a Blancafort, i a l'Espluga Calba i els Omellons. La millor manera d'arribar-hi és per carretera, i des de Lleida o Barcelona l'opció més adient és l'autovia A2, sortint per Tàrrega o Bellpuig nord i seguint en direcció a Maldà. (Hi ha autobusos que cobreixen el trajecte fins a Tàrrega o Bellpuig, les dues parades més properes); si s'opta pel tren, l'estació de Bellpuig és la que queda més a prop. A partir d'aquí s'haurà de continuar per carretera. HistòriaEls primers vestigis són de l'època ibèrica i es troben al paratge del Maldanell. Antigament hi havia hagut un poblat i un castell o torre de guaita que era al cim del turó on avui s'hi alça l'ermita de Sant Joan del Maldanell. Prop d'aquest lloc s'hi ha trobat moltes restes de gran interès arqueològic i històric. Hi resten un dolmen, tombes excavades a la roca i mostres de ceràmica. També s'hi han trobat restes romanes, tombes del segle II al paratge de l'Oliva. Els Cardona, vescomtes d'Osona, foren els primers que senyorejaren el terme i el castell de Maldà; és probable que ells fossin els endegadors i repobladors del lloc vers el 1040, data en la qual feren donacions de béns de Maldà a l'església canonical de Sant Vicenç de Cardona amb motiu de la seva consagració. Aquesta possessió fou confirmada de fet legalment l'any 1082 quan els comtes de Barcelona, els germans Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II amb la comtessa Mafalda, el dia 29 de gener, donaren al vescomte de Cardona, Ramon Folc (I), el castell de Maldà, i el lloc i castell de Maldanell. Segons Sanç Capdevila, els Cardona, tingueren la propietat directa i senyorial fins a l'any 1273, en què la vengueren al rei Jaume I, amb data de 4 d'abril. Més tard, Maldà continuà en poder dels Cardona però com a feudataris del rei.[1] Fou en temps de Jaume el Just que en part tornen a la casa dels Cardona els castells de Maldà i Maldanell, quan el rei els concedeix el mer i mixt imperi, però es reserva el domini sobirà i la potestat directa. A partir de Pere el Cerimoniós i en concret entre 1347 i 1450 novament els Cardona tenen potestat directa i el domini alodial i tots els altres drets sobre Maldà. Per títol de compra els llocs de Maldà i Maldanell entraren a formar part del patrimoni dels senyors de Ponts, la família Albert, fins a l'any 1585, en què Pere Albert ven els drets a Antoni de Frígola, per passar després als Cortada el 1667 per compra feta a Francesc de Frígola per Jaume de Cortada i Sala en pública subhasta i pel preu de 27 000 lliures. El domini de Maldà i Maldanell va passar per via de casament a Antoni d'Amat i de Junyent i l'any 1868 heretà la baronia Josep de Càrcer i d'Amat i, per aquest llinatge, entraren a posseir la baronia els Vilallonga, barons de Segur. El títol baronial en aquest temps era ja desproveït de tota jurisdicció i domini senyorial. Continua existint en l'actualitat. Geografia
Llocs d'interès Castell de MaldàEl Castell de Maldà, situat a la plaça del Castell, a la part alta del poble, és el principal monument i símbol del municipi, i és visible des de qualsevol punt de la vila i de la seva rodalia. Forma part del poble des del segle X i ha patit diverses modificacions i ampliacions al llarg de la seva història. L'any 1833, un escamot de carlins van destruir-lo i en van deixar les parets mestres, la gran sala dels arcs i algunes restes d'altres dependències. Aquests elements formen el conjunt visitable actualment, recentment remodelat, en el qual hi té una importància destacada la sala dels arcs. Actualment s'hi poden celebrar actes, i l'Ajuntament proposarà l'edifici com a seu d'un futur centre d'estudis sobre la Vall del Corb. El Castell de Maldà ha estat reconegut amb la qualificació de Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) per la Generalitat de Catalunya i de Bé d'interès cultural pel Ministeri de Cultura. Església parroquial de Santa MariaL'actual església parroquial de Santa Maria de Maldà és del segle xviii i es troba en la part alta de la població. Té la façana dividida per dues pilastres adossades que fan que transcendeixi a l'exterior l'estructura interior, de tres naus. Dues pilastres més a la cantonada emmarquen tot el conjunt. La portada té dos cossos. Cadascun té dues columnes de fust llis i capitell corinti. Damunt de la portada hi ha un frontó corbat que es repeteix a dalt de tot. El campanar és octogonal. Actualment, l'església està sent remodelada i les cerimònies s'oficien a la de Sant Pere.  Església romànica de Sant PereLa primitiva parròquia sembla que era l'església romànica de Sant Pere, que es troba a la part baixa del poble, prop de la carretera de Vallbona. És d'una sola nau, té un absis quadrat i data del segle xii. Tant la nau com l'absis són coberts amb volta de canó, sostinguda per quatre arcs torals que es recolzen en mitges columnes, amb capitells senzills de pla i cavet. El més proper al frontis té a mitja columna un altre capitell del qual arrenca un començament d'arc rebaixat, desaparegut o que mai es va arribar a construir. Aquesta o una església anterior és esmentada el 1154, quan va passar de la diòcesi de Vic, a la qual pertanyia des del final del segle xi, a l'arxidiòcesi de Tarragona. La façana, coronada per una espadanya, té una portada amb arc de mig punt, d'ample dovellatge, protegit per un guardapols, i sostingut per dues columnes amb capitells ornamentats amb elements de tipus vegetal i molt simple i de dibuix geomètric.  MaldanellEl municipi comprèn el despoblat de Maldanell, prop del qual hi ha localitzades restes d'interès arqueològic. Entre els materials trobats hi ha ceràmica neolítica, ibèrica, romana i medieval. Cal pensar que al cim del turó era assentat el castell o torre de guaita de Maldanell, encara que no hi ha vestigis que ho testifiquin. S'han fet excavacions sota una balma gegant i s'hi han trobat restes d'una habitació medieval d'un edifici d'aparences monumentals que fan pensar en una possible cronologia dels segles XIII o XIV. Hi ha restes d'un possible dolmen i unes sepultures excavades a la roca, amb alguns gravats. Actualment, l'ermita de Sant Joan de Maldanell, reconstruïda pels veïns del poble, corona el turó. És un indret ideal tant per la petita excursió que s'ha de fer per arribar-hi (uns 20 minuts a peu) com per les meravelloses vistes que es poden contemplar des del cim del turó. Altres atractius
Gastronomia L'agricultura de la zona és actualment de secà, de manera que predomina el conreu de l'olivera, la vinya, el cereal i els fruits secs. Amb l'arribada, el 2013, del canal Segarra-Garrigues, s'espera poder ampliar el tipus de conreu cap al regadiu. D'altra banda, la ramaderia està àmpliament dominada pel sector porcí. La combinació d'aquests sectors proporciona a la vila una molt bona gastronomia pròpia. Maldà compta amb un oli d'oliva i un vi de gran qualitat. El primer està reconegut amb la Denominació d'Origen Protegida Les Garrigues, i el segon amb la de Costers del Segre. També són típics embotits i botifarres, així com la famosa coca de recapte i els fruits secs. Allotjament, restauració i entitats
Molt a prop de Maldà Al voltant de Maldà es troben els següents atractius turístics:
Demografia
Galeria fotogràfica
Llocs d'interès
Personatges il·lustres
Curiositats
Vegeu tambéVegeu tambéReferències
Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maldà
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
