Fills del Cor de Maria

Claretians

Congregatio Missionariorum Filiorum Immacolati Cordis Beatae Mariae Virginis
Escut dels claretians (Cor de Maria travessat, amb Sant Miquel), a la casa mare de l'orde
Tipus	Congregació clerical masculina
Nom oficial	Congregació dels Fills Missioners de l'Immaculat Cor de Santa Maria Verge
Nom oficial llatí	Congregatio Missionariorum Filiorum Immacolati Cordis Beatae Mariae Virginis
Sigles	C.M.F
Altres noms	Missioners Claretians, cordimarians
Hàbit	No n'usen: el del clergat del lloc
Lema	Surrexerunt filii eius et beatissimam predicaverunt (S'aixecaren els seus fills i l'anomenaren felicíssima)
Objectiu	Organització de missions, educació i apostolat mitjançant publicacions
Fundació	16 de juliol de 1849, Vic per Sant Antoni Maria Claret, Josep Xifré i Mussach, Jaume Clotet i Fabrés, Esteve Sala, Domenech Fàbregas i Manuel Vilaró
Aprovat per	Pius IX, en 1860 (1859, aprovació civil)
Constitucions	Per Antoni Maria Claret, aprovades l'11 de febrer de 1870
Patrons	Mare de Déu i Sant Miquel
Supressió	A Espanya, suprimida entre 1868 i 1875
Branques i reformes	Branca femenina (Religioses de Maria Immaculada Missioneres Claretianes), 1851
Primera fundació	Vic (Casa Missió d'Exercicis, al Convent de la Mercè i, després, en una seu nova al mateix lloc), 1849
Fundacions destacades	Segòvia (1861), Xile (1870), Xina (1929)
Fundacions a terres de parla catalana	Col·legis Claret (a Barcelona, Sabadell, Valls, València, etc.)
Persones destacades	Francesc Crusats i Franch, Pere Marcer i Cuscó, Manuel Esqué i Montseny, Mariano Avellana Lasierra, Étienne Marcellin Granier-Blanc, Màrtirs de Barbastre, Pere Voltas i Montserrat, Pere Casaldàliga i Pla
Lloc web	http://www.claret.org

Els claretians són la congregació religiosa catòlica dels Fills de l'Immaculat Cor de Maria o Fills del Cor de Maria (Cordis Mariae Filius C.M.F.), també coneguda com a Missioners Claretians, fou fundada per sant Antoni Maria Claret, l'any 1849 a Vic (Osona) a l'antic Seminari diocesà (sent-ne bisbe el dr. Llucià Casadevall), amb la finalitat de difondre l'evangelització catòlica a les missions, l'educació dels infants i joves. Aquesta congregació disposa de parròquies, escoles, missions, editorials, mitjans de comunicació... amb un important apostolat a favor dels pobres i marginats. Està estesa pels quatre continents.

La política anticlerical dominant a Espanya durant la primera meitat del segle xix (amb la desamortització de Juan Álvarez Mendizábal o les mesures de Baldomero Espartero i Leopoldo O'Donnell van provocar en el clergat una revifalla dels corrents missioners i catequètics, orientats a donar a conèixer la fe cristiana entre el poble. En aquesta línia, Antoni Maria Claret (1807-1870) va començar a predicar a pobles de Catalunya i Canàries.^{[cal citació]}

Per arribar a més llocs, va pensar de fundar una congregació amb el mateix objectiu: el 16 de juliol de 1849, juntament amb Josep Xifré i Mussach, Jaume Clotet i Fabrés, Esteve Sala, Domenech Fàbregas i Manuel Vilaró, va constituir-se la congregació, posada sota la protecció del Sagrat Cor de Maria.^[1] Quan l'any següent va ser nomenat arquebisbe de Santiago de Cuba, Claret hagué de deixar la direcció de la congregació. A partir de 1858, quan Josep Xifré i Mussach, un dels cofundadors, se'n va fer càrrec, l'institut va tenir una gran expansió.^[2]

• 
  Escut dels claretians
• 
  Escut dels Claretians
• 
  Casa Missió d'Exercicis de Vic, amb el temple-sepulcre del sant
• 
  Església de l'Immaculat Cor de Maria (Barcelona) (Carrer Sant Antoni Maria Claret, 45)
• 
  Edifici del Col·legi Claret de Barcelona, adjacent a l'església

• Religioses de Maria Immaculada Missioneres Claretianes

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fills del Cor de Maria

• Claretians a Catalunya, província de Sant Pau, web oficial
• Claretians, web oficial