Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Malaiàlam

No s'ha de confondre amb Malai.
Infotaula de llenguaMalaiàlam
മലയാളം

Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua viva i llengua natural Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants37.198.000.[1]
35.351.000 a l'Índia,
1.800.000 al Golf Pèrsic,
37.000[2] a Malàisia i
10.000 a Singapur
Parlants nadius37.100.000 Modifica el valor a Wikidata (2019 Modifica el valor a Wikidata)
Rànquing29
Oficial al'Estat de Kerala, Índia
Autòcton deÀsia
EstatÍndia (Estat de Kerala), Malàisia, Singapur (i diàspora del Golf Pèrsic).
Distribució dels parlants nadius de malaiàlam a l'Índia
Classificació lingüística
llengua humana
llengües dravídiques
llengües dravídiques meridionals
llengües tàmil-kannada
tàmil-malaiàlam
llengües malaiàlam Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet malaiàlam i alfabet malaiàlam arabi Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióNo està regulada
Codis
ISO 639-1ml
ISO 639-2mal
ISO 639-3mal Modifica el valor a Wikidata
SILMJS
Glottologmala1464 Modifica el valor a Wikidata
Linguasphere49-EBE-ba Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuemal Modifica el valor a Wikidata
ASCL5102 Modifica el valor a Wikidata
IETFml Modifica el valor a Wikidata

El malaiàlam (മലയാളം, malayāḷaṁ, [mɐləjaːɭɐm]) o malabar és una de les quatre principals llengües dravídiques del sud de l'Índia. Es parla principalment a Kerala, al sud-oest de l'Índia, i és una de les 22 llengües oficials d'aquest país, també al territori de la Unió de Lakshadweep, on també és oficial, i a l'illa de Mahé (Seychelles). El parlen aproximadament 36 milions de persones.

Història

Es va desenvolupar conjuntament amb el tàmil des del segle v, i se'n separà cap al segle x, quan es troben els primers textos escrits únicament en malaiàlam. Fa servir moltes paraules procedents del sànscrit i també ha rebut influències del portuguès, de l'àrab i darrerament de l'anglès. Es tracta d'una llengua literària i té el seu propi alfabet.

Durant la Wikimania 2010, Jimmy Wales feu la presentació d'un CD de la Viquipèdia en malaiàlam que el govern del Kerala ha distribuït a 7.000 escoles de la regió.

Sistema d'escriptura

Un cartell en malaiàlam que fa servir la grafia malaiàlam

Històricament, s'han emprat diversos sistemes gràfics per a escriure aquesta llengua. Entre tota aquesta varietat, convé destacar les grafies vattezhuthu, kolezhuthu i malayanma. Amb tot, va ser l'escriptura grantha, una altra variant del brahmi meridional, la que va fer originar el sistema gràfic del malaiàlam modern. Es tracta d'un sistema sil·làbic en la mesura en què la seqüència d'elements gràfics significa que les síl·labes s'han de llegir com a unitats, tot i que en aquest sistema els elements que representen vocals individuals i consonants són en gran part de bon identificar. A la dècada del 1960, el malaiàlam feia servir moltes lletres especials que representaven conjunts consonàntics menys usuals i combinacions de la vocal /u/ amb consonants diferents.

El sistema d'escriptura del malaiàlam consisteix en 53 lletres que inclouen 16 vocals i 37 consonants.[3] L'estil d'escriptura inicial fou substituït pel sistema actual a partir del 1981. Aquest canvi va permetre la reducció dels caràcters anteriors de 900 a menys de 90 i es va fer sobretot a fi de poder incloure el malaiàlam als teclats de màquines d'escriure i dels ordinadors.

El 1999, un grup anomenat Rachana Akshara Vedi va editar un joc de fonts gratuïtes que conté el repertori de lletres complet de més de 900 glifs del malaiàlam. El 2004, les fonts es van editar sota la llicència GNU GPL per part de Richard Stallman, de la Fundació per al Programari Lliure de la Universitat de Ciència i Tecnologia de Cochin, a Kochi, Kerala.

Malgrat el fet que no arribaren a ser populars, el malaiàlam també s'ha escrit amb altres sistemes gràfics com ara l'alfabet llatí i l'escriptura àrab; aquest darrer es va ensenyar sobretot a les madrasses de les Illes Lakshadweep.

Fonologia

Consonants

Bilabial Labiodental Dental Alveolar Retroflexa Palatal Velar Glotal
Oclusiva No aspirada /p/ പ p /b/ ബ b /t̪/ ത t /d̪/ ദ d /t/ * t /ʈ/ /ɖ/ /t͡ʃ/ ച c /d͡ʒ/ ജ j /k/ ക k /ɡ/ ഗ g
Aspirada /pʰ/ ഫ ph /bʱ/ ഭ bh /t̪ʰ/ ഥ th /d̪ʱ/ ധ dh /ʈʰ/ṭh /ɖʱ/ḍh /t͡ʃʰ/ ഛ ch /d͡ʒʱ/ ഝ jh /kʰ/ ഖ kh /ɡʱ/ ഘ gh
Nasal /m/ മ m /n̪/ ന n /n/ ന * n /ɳ/ /ɲ/ ഞ ñ /ŋ/
Aproximant /ʋ/ വ v /ɻ/l /j/ യ y
Líquida /r/r
Fricativa /f/ ഫ* f /s̪/ സ s /ʂ/ /ɕ/ ശ ś /ɦ/ ഹ h
Vibrant /ɾ/ ര r
Aproximant lateral /l/ ല l /ɭ/
  • L'oclusiva alveolar plosiva no aspirada solia tenir un caràcter distint, però s'ha fet obsolet, ja que només apareix sota una forma geminada (quan és geminada s'escriu amb un റ sota un altre റ) o seguint immediatament altres consonants (en aqueixos casos, റ o ററ s'escriu usualment en forma reduïda davall la primera consonant). Per veure quina aparença tenia aquella lletra, cerqueu la lletra malaiàlam a la fila de t aquí Arxivat 2006-07-14 a Wayback Machine..
  • La nasal alveolar solia tenir un caràcter a part, però actualment aquest és obsolet (per veure a què s'assemblava, cerqueu la lletra malaiàlam a la fila de n ací Arxivat 2006-07-14 a Wayback Machine.), i aquest so ara es representa gairebé exclusivament amb el símbol que s'emprava al principi només per a la nasal dental. Nogensmenys, tots dos sons s'usen molt en la parla popular i en el malaiàlam oficial, però no se'n fa cap distinció escrita.
  • La lletra ഫ representa alhora /pʰ/, un fonema autòcton, i /f/, que només apareix en manlleus.

Referències

  1. «Malayalam». Ethnologue. [Consulta: 28 maig 2007].
  2. «Languages of Malaysia». Ethnologue. [Consulta: 28 maig 2007].
  3. «Language». kerala.gov.in. Arxivat de l'original el 2010-07-18. [Consulta: 28 maig 2007].

Vegeu també

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9