Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Majoria qualificada

Majoria qualificada és el sistema de votació mitjançant el qual es requereixen més vots o més requisits que en una majoria ordinària per a aprovar una decisió.[1] Existeixen moltes formes de majoria qualificada:

  • Percentatge mínim de vots: Es pot requerir un percentatge mínim per a poder prendre una decisió sensible, per exemple: dos terços, tres cinquens o quatre setens dels vots. La majoria absoluta, en aquest sentit, seria un tipus de majoria qualificada.
  • Mínim de vots vàlids: En aquest cas les abstencions no són neutres, sinó que impedeixen que la decisió s'aprovi.

Sistemes parlamentaris

En general, s'entén per majoria qualificada en els sistemes parlamentaris i, per extensió, en qualssevol òrgans col·legiats públics i privats, que la votació sobre un assumpte sotmès a la seva consideració requereix, per a la seva aprovació, que s'emeti un percentatge important de vots al seu favor (normalment major del 50%). Una relació habitual sol ser superior a dos terços de la càmera. Amb això es busca que una decisió molt sensible haurà d'adoptar-se per una molt àmplia majoria. A vegades també cal quòrum.

Unió Europea

La majoria qualificada correspon al nombre de vots que ha d'arribar-se en el Consell perquè s'adopti una decisió quan les deliberacions es fan sobre la base de l'apartat 2 de l'article 205 del Tractat constitutiu de la Comunitat Europea.

Referències

  1. «majoria qualificada - Diccionari de l'activitat parlamentària». TERMCAT. Centre de Terminologia - Generalitat de Catalunya. [Consulta: 25 maig 2023].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9