Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Maia (estrella)

Infotaula objecte astronòmicMaia
Tipusestrella doble òptica, possible variable, estrella amb alt moviment propi, estrella doble, font propera a infrarrojos, font d'emissió de raigs UV i estrella variable Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)B7III[1] Modifica el valor a Wikidata
EpònimMaia Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióTaure Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra105,5075 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi5,5 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Diàmetre8.020.000 km[3] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta−1,34 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)3,87 (banda V)[4] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva8.000 K[5] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi9,478 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−44,55 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)19,339 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar30 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial7,4 km/s[7] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial10.000 cm/s²[5] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)3h 45m 49.6066s[8] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)24° 22' 3.8864''[8] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat1,1[9] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat660 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada126 milions d'anys Modifica el valor a Wikidata
Part dePlèiades Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

Maia (20 del Taure / 20 Tauri)[10] és un estel que forma part del cúmul obert de les Plèiades a la constel·lació de Taure. La seva magnitud aparent és +3,87 i s'hi troba a uns 440 anys llum de distància. És la quarta més brillant de les Plèiades, després d'Alcíone (25 Tauri), Atles (27 Tauri) i Electra (17 Tauri). Maia és el nom d'una de les set filles mítiques d'Atles i Plèione.

Maia és una geganta blanc-blavosa de tipus espectral B8III. Irradia 660 vegades més energia que el Sol des de la seva calenta superfície a uns 12.600 K de temperatura. El seu radi, 5,5 vegades major que el radi solar, el converteix en un veritable estel gegant, si bé aquests gegants blaus mai arriben a ser tan grans com les gegantes vermelles o ataronjades, tipificades per la propera Aldebaran (α Tauri).

Com altres estels de les Plèiades, Maia està envoltada per una nebulosa de reflexió, núvol de pols i gas que envolta als estels més brillants del cúmul. D'altra banda, la velocitat de rotació de Maia és baixa, fent que alguns elements químics se submergisquen en el seu interior per acció de la gravetat, mentre que uns altres són portats a la superfície per radiació, cosa que la converteix en un estel de mercuri-manganès.

En el passat, l'astrònom Otto Struve va suggerir que Maia era un estel variable, amb un període de poques hores. Va passar a ser el prototip de les denominades «variables Maia», on estava inclosa Pherkad (γ Ursae Minoris). Actualment la classe està descartada, ja que Maia i la resta dels estels que formaven el grup no són variables en absolut.[11]

Referències

  1. «The He-weak stars» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 1972, pàg. 453–464. DOI: 10.1086/151570.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  3. Oleg Kochukhov «Interferometry of chemically peculiar stars: theoretical predictions versus modern observing facilities» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2, 23-07-2014, pàg. 1629–1642. DOI: 10.1093/MNRAS/STU1259.
  4. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  5. 5,0 5,1 Joss Bland-Hawthorn «The Sixth Data Release of the Radial Velocity Experiment (RAVE). II. Stellar Atmospheric Parameters, Chemical Abundances, and Distances». Astronomical Journal, 2, 2020. DOI: 10.3847/1538-3881/AB9AB8.
  6. «Rotational Velocities of B Stars» (en anglès). Astrophysical Journal, 1, 7-2002, pàg. 359–365. DOI: 10.1086/340590.
  7. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  8. 8,0 8,1 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  9. «Chemical abundances in Hg-Mn stars». The Astrophysical Journal Supplement Series, 12-1979, pàg. 675–688. DOI: 10.1086/190637.
  10. NAME MAIA -- Star in double system (SIMBAD)
  11. Maia (Stars, Jim Kaler)
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9