Maia |
---|
| Tipus | estrella doble òptica, possible variable, estrella amb alt moviment propi, estrella doble, font propera a infrarrojos, font d'emissió de raigs UV i estrella variable |
---|
Tipus espectral (estel) | B7III[1] |
---|
Epònim | Maia |
---|
Constel·lació | Taure |
---|
Època | J2000.0 |
---|
|
Distància de la Terra | 105,5075 pc [2] |
---|
Radi | 5,5 R☉ |
---|
Diàmetre | 8.020.000 km[3] |
---|
Magnitud absoluta | −1,34 |
---|
Magnitud aparent (V) | 3,87 (banda V)[4] |
---|
Temperatura efectiva | 8.000 K[5] |
---|
Paral·laxi | 9,478 mas[2] |
---|
Moviment propi (declinació) | −44,55 mas/a [2] |
---|
Moviment propi (ascensió recta) | 19,339 mas/a [2] |
---|
Velocitat de rotació estel·lar | 30 km/s[6] |
---|
Velocitat radial | 7,4 km/s[7] |
---|
Gravetat superficial equatorial | 10.000 cm/s²[5] |
---|
Ascensió recta (α) | 3h 45m 49.6066s[8] |
---|
Declinació (δ) | 24° 22' 3.8864''[8] |
---|
Metal·licitat | 1,1[9] |
---|
Lluminositat | 660 lluminositats solars |
---|
Edat estimada | 126 milions d'anys |
---|
Part de | Plèiades |
---|
|
|
Maia (20 del Taure / 20 Tauri)[10] és un estel que forma part del cúmul obert de les Plèiades a la constel·lació de Taure. La seva magnitud aparent és +3,87 i s'hi troba a uns 440 anys llum de distància. És la quarta més brillant de les Plèiades, després d'Alcíone (25 Tauri), Atles (27 Tauri) i Electra (17 Tauri). Maia és el nom d'una de les set filles mítiques d'Atles i Plèione.
Maia és una geganta blanc-blavosa de tipus espectral B8III. Irradia 660 vegades més energia que el Sol des de la seva calenta superfície a uns 12.600 K de temperatura. El seu radi, 5,5 vegades major que el radi solar, el converteix en un veritable estel gegant, si bé aquests gegants blaus mai arriben a ser tan grans com les gegantes vermelles o ataronjades, tipificades per la propera Aldebaran (α Tauri).
Com altres estels de les Plèiades, Maia està envoltada per una nebulosa de reflexió, núvol de pols i gas que envolta als estels més brillants del cúmul. D'altra banda, la velocitat de rotació de Maia és baixa, fent que alguns elements químics se submergisquen en el seu interior per acció de la gravetat, mentre que uns altres són portats a la superfície per radiació, cosa que la converteix en un estel de mercuri-manganès.
En el passat, l'astrònom Otto Struve va suggerir que Maia era un estel variable, amb un període de poques hores. Va passar a ser el prototip de les denominades «variables Maia», on estava inclosa Pherkad (γ Ursae Minoris). Actualment la classe està descartada, ja que Maia i la resta dels estels que formaven el grup no són variables en absolut.[11]
Referències
- ↑ «The He-weak stars» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 1972, pàg. 453–464. DOI: 10.1086/151570.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ Oleg Kochukhov «Interferometry of chemically peculiar stars: theoretical predictions versus modern observing facilities» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2, 23-07-2014, pàg. 1629–1642. DOI: 10.1093/MNRAS/STU1259.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ 5,0 5,1 Joss Bland-Hawthorn «The Sixth Data Release of the Radial Velocity Experiment (RAVE). II. Stellar Atmospheric Parameters, Chemical Abundances, and Distances». Astronomical Journal, 2, 2020. DOI: 10.3847/1538-3881/AB9AB8.
- ↑ «Rotational Velocities of B Stars» (en anglès). Astrophysical Journal, 1, 7-2002, pàg. 359–365. DOI: 10.1086/340590.
- ↑ «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
- ↑ 8,0 8,1 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
- ↑ «Chemical abundances in Hg-Mn stars». The Astrophysical Journal Supplement Series, 12-1979, pàg. 675–688. DOI: 10.1086/190637.
- ↑ NAME MAIA -- Star in double system (SIMBAD)
- ↑ Maia (Stars, Jim Kaler)
|