Magadha

Magadha (sànscrit मगध) va ser un antic regne de l'Índia, un dels setze mahajanapades o grans regnes de l'antiga Índia, esmentat al Ramayana, al Mahabharata i als puranes. La major part de Magadha estava situada a Bihar, al sud del Ganges, amb capital primer a Rajagriha i després a Pataliputra (Patna). També s'estenia per la part oriental de l'actual Uttar Pradesh, fins al regne de Benarés i fins a Bengala amb les conquestes de Licchavi i Anga.

És esmentat per primer cop a l'Atharva-Veda, al costat dels pobles angues, gandhares i mujavats. Maghada va ser l'escenari d'episodis de la vida de Sidharta Gautama i és important a la història del budisme. Al mateix temps Mahavira va fundar la religió jainista. Va ser el nucli de dos gran imperis (maurya i gupta). El regne incloïa una mena de repúbliques o comunitats (com Rajakumara) i pobles amb les seves pròpies assemblees sota caps locals que es deien gramakes. Tenia una administració amb branques executiva, judicial i militar.

Al temps d'Alexandre el Gran, els reis de Maghada tenien el poder feudal sobre la major part de les Províncies Unides d'Agra i Oudh i sobre Bengala. Sota Chandragupta Maurya encara es va engrandir i va arribar al cim sota el seu net Aśoka, a la mort del qual va començar la decadència fins que vers el 150 aC va ser conquerit en gran part pel rei de Kalinga.

Però després, cap al final del segle iv, una nova sèrie de reis guptes va renovar les antigues glòries i gradualment es va estendre cap a Allahabad, Kanauj i fins a Gujarat. Samudragupta va conquerir temporalment part de Dècan. Quan l'imperi gupta es va trencar al començament del segle vi, Magadha va ser conquerida pel rei chalukya Kirttivarman I, però encara va continuar com un petit regne regit per una branca oriental dels guptes. Les inscripcions donen els noms d'onze reis el vuitè dels quals regnava el 672. El regne fou absorbit al començament del segle ix per la dinastia Pala de Bengala.

El 1161 el darrer rei Pala fou destronat per la dinastia Sena, i aquesta al segle xiii per Muhammad Bakhtiyar Khalji, i Magadha fou inclosa després al sultanat de Delhi i el 1394 al sultanat de Jaunpur fins vers el 1483. Després la seva història és la de Bihar.

El regne va donar el nom a una tribu de bramans (els magadhes o bramans sakaldwips, i també a la subcasta inferior dels doms, els magahiyes.

El regne (un dels janapades i després dels 16 mahajanapades) fou regit per unes quantes dinasties. S'esmenten inicialment tres dinasties mítiques: la de sudhanu (abans de 1360 aC), la dels Brihadrates (iniciada per Brihadratha) fins al segle viii, i la de Sunika (o Punika) o dinastia Pradyotaentre meitat del segle VIII i meitat del segle VII (o VI segons unes altres fonts; el Vayu Purana els assigna 138 anys). Segons la tradició un príncep va matar el seu pare i es va proclamar rei; el poble es va revoltar i va portar al poder a la dinastia Haryanka que és la primera dinastia de la qual hi ha notícies amb certa seguretat, i que hauriagovernat ver 684 a 424 aC o 543 a 410 aC segons les diverses cronologies. Aquesta dinastia va conquerir Anga (Bengala).

El primer rei Bimbisara (vers 684 a 630 aC o 543 a 491 aC) va morir a mans del seu fill el príncep Ajatashatru (vers 630 a 570 aC o 491 a 459 aC). El rei Pasenadi del veí regne de Kosala i cunyat de Bimbisara, va ocupar la província de Kashi, antic regne entre els dos estats, i va començar la guerra fins que Ajatashatru va caure en una emboscada i va ser capturat amb la major part del seu exèrcit. Pasenadi li va permetre tornar a Magadha i li va restituir Kashi, donant-li la seva filla en matrimoni. Ajatashatru va fer la guerra també contra la república del Licchavi al nord del riu Ganges. Els esdeveniments són narrats de manera contradictòria a les fonts. Els licchavis van ser dividits per un ministre enviat pel rei que va romandre uns anys amb ells, mentre el rei va construir el fort de Pataliputra com a base per la seva futura expedició. Afectada la república per la dissidència interna, molts grups es van passar a Ajatshatru que llavors, en una guerra de 15 anys, els va dominar. Els textos jains diuen que Ajatashatru va ser el primer a utilitzar dues armes noves, les catapultes i els carros coberts amb una maça basculant comparable als moderns tancs. Després de la guerra, Pataliputra va créixer com a centre de comerç i finalment va esdevenir capital del país després de la mort del rei. Van governar després quatre reis més i el darrer Nagadasaka fou enderrocat vers el 424 o 410 aC per la dinastia Xixunaga que va durar entre 60 i 75 anys.

El darrer rei Xixunaga, Mahanandin, va ser derrocat per un fill il·legítim, Mahapadma Nanda, que va prendre el poder i va fundar la dinastia Nanda que va tenir nou reis en potser només uns trenta anys(vers 350-320 aC), però va aconseguir una notable expansió. Va ser derrocada per la dinastia Maurya. El 326 aC Alexandre el Gran es va acostar al Panjab. L'exèrcit macedoni, que no volia fer front a un altre exèrcit indi ara al Ganges, es va amotinar a la riba del Beas (Hyphasis) i va refusar seguir avançant. Després d'una entrevista del rei amb el general Koinos (Coenus, Koινoς) fill de Polemocrates i gendre de Parmenió, aquest va imposar el seu consell de retirar-se.

Poc després la dinastia Nanda s'enfonsava i Chandragupta Maurya esdevenia el primer rei de la dinastia Maurya mercès als consells del gran ministre Chanakya (identificat com Vishnugupta o Kautilya) conegut com el Maquiavel de l'Índia.Chandragupta va expandir el seu regne. L'exèrcit maurya va arribar fins al sud i segons les antigues cròniques tàmils (puranaruru) foren rebutjats per un exèrcit unit dels senyors del sud dirigit pel rei cola Ilanchetchenni, coalició després derrotada pel rei de Kalinga Kharavela segons una inscripció seva. Després va seguir el seu fill Bindusara (vers 300-273 aC) i seguidament el fill d'aquest Aixoka Vardhana (vers 273-232 aC) conegut inicialment com a Aixka el Cruel i que després es va fer budista i fou conegut com a Dharma Aixoka (que vol dir Aixoka el Recte) i conegut generalment com a Aixoka el Gran o Aixoka Vardhana. La carnisseria durant la invasió de Kalinga el va commoure i va renunciar a la guerra establint una política de no-violència convertint-se al budisme. Els seus edictes són els documents més antics conservats de l'Índia. El budisme es va escampar arreu de l'Índia i a més llocs.

Després d'Aixoka l'estat va caure en decadència. Vers el 185 aC el rei Brihadratha va ser assassinat pel comandant en cap de l'exèrcit maurya Pusyamitra Sunga que va usurpar el tron i va fundar la dinastia Sunga. Poc després bona part del regne fou conquerit en gran part pel rei de Kalinga mentre al Dècan sorgia la dinastia satavahana.

La dinastia Sunga va durar fins vers el 75 o 70 aC quan va pujar la dinastia Kanva. El darrer rei Devabhumi (vers 85-75) va ser derrocat per Vasudeva, el fundador de la dinastia Kanva. Els reis Sunga van restar com a sobirans feudataris en un tros de territori. La dinastia Kanva va durar fins al 30 o 25 aC i després les dues foren eliminades per un poder del sud que va incorporar Malwa oriental. La dinastia Satavahana o Andhra va passar a ser la més important de l'Índia, però van sorgir molts més petits estats, cap dels quals podia tenir pretensions imperials.

Al segle iii dC els guptes van agafar el poder a Maghada. El primer rei va ser Gupta (vers 275 a 300). La seva dinastia correspon a l'edat d'or de l'Índia quan es van desenvolupar les ciències, matemàtiques, astronomia, religió i filosofia. La capital va restar a Pataliputra. A diferència dels Mauryes amb un poder centralitzat, el dels guptes era força descentralitzat. El rei tenia ministres i oficials i el regne estava dividit en províncies subdividides en districtes i aquestos en pobles. Aviat es va expandir per cobrir el Gujarat, Sind, Bihar, Orissa, Bengala, i la costa oriental (però no el Dècan). Va predominar els vixnuisme i es van construir molts temples. Encara que el seu govern es pot considerar molt bo, queda enfosquit pel maltractament donat als intocables que foren expulsats de les ciutats.

1. Sudhanu vers 1460 aC ?
2. Suhatra
3. Chyavana
4. Kriti vers 1400 aC?
5. Vasu

1. Brihadratha vers 1360 aC ?
2. Kushagra
3. Rsabha
4. Puspavana vers 1300 aC?
5. Suchi
6. Sudhanva
7. Jantu
8. Nabha (Sambhava)
9. Jarasandhavers 1200 aC ?
10. Sahadeva
11. Maghasandhi/Somapi
12. Shrutashrava
13. Ayutaya
14. Niramitra vers 1100 aC?
15. Suksatra
16. Brhatkarman
17. Senajit
18. Shrutanjaya
19. Vipra/Vibhu vers 1000 aC?
20. Shuci
21. Ksemya
22. Suvrata
23. Dharmanetra
24. Nirvrati/Sushrama vers 900 aC ?
25. Drdhasena
26. Sumati
27. Suvala
28. Sunita
29. Satyajit vers 800 aC?
30. Vishvajit
31. Ripunjaya

1. Sunika o Punika
2. Pradyota
3. Palaka vers 700 aC ?
4. Vishakhayupa
5. Janaka
6. Nandivardhana
7. Shishunaga
8. Kakavarna vers 600 aC?
9. Kshemadharman
10. Kshatraujas

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Magadha

• Wilson Hunter, Sir William; Sutherland Cotton, James; Sir Richard Burn, Sir William Stevenson Meyer. Great Britain India Office. The Imperial Gazetteer of India (en anglès). Oxford: Clarendon Press, 1908.