Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Maelstrom

Plantilla:Infotaula indretMaelstrom
Maelstrom (Saltstraumen).

El Maelstrom és un cèlebre gran remolí que es troba en les costes meridionals de l'arxipèlag noruec de les Lofoten, al comtat de Nordland. Amb més precisió se situa entre les illes Sørland i Værøy d'aquest arxipèlag. El Maelstrom es forma per la conjunció dels forts corrents que travessen l'estret de Moskenstraumen entre les illes esmentades i la gran amplitud de les marees.

El topònim Maelstrom deriva de la paraula composta neerlandesa malen (triturar) i stroom (corrent), és a dir: "corrent triturador", en noruec el nom més freqüent és Mosktraumen o Moskentraumen (Corrent de l'illa Mosken).

Abans molt perillós per a la navegació, les descripcions del Maelstrom realitzades per Edgar Allan Poe i Jules Verne el descriuen (dins d'un estil romanticista) com un gegantesc vòrtex circular que arriba al fons de l'oceà, tot i que, en realitat es tracta d'un conjunt de corrents i contracorrents de gran onatge que discorren al llarg d'uns 18 km.

El Maelstrom està directament relacionat amb els forts corrents anomenats Saltstraumen. L'existència d'aquests corrents ha donat lloc a "explicacions" mítiques en les Eddes escandinaves. És, juntament amb Caribdis, un dels remolins més cèlebres de la història i la literatura.

Descripció

En les marees no hi ha realment un moviment de translació d'aigua, encara que de vegades es dona un tipus de corrent giratori causa de marees especials denominades maelstrom, típic a les illes Lofoten, i que es deu a la trobada de les aigües de baixamar amb les de plenamar de la marea següent. Aquest procés es deu a l'excentricitat de l'Eclíptica per la inclinació de l'eix terrestre, a la qual cal sumar l'excentricitat de l'òrbita lunar, de manera que la influència de les marees arriba fins a latituds considerables, especialment en l'Atlàntic Nord.

Quan es donen certes condicions les illes Lofoten represen les aigües procedents del nord de la marea anterior, que van originant un corrent al llarg d'un estret entre les illes principals, que pot durar fins que s'arriba al plenamar de la marea següent, en el que l'ascens de les aigües es produeix cap al sud d'aquestes illes, per la qual cosa es produeix una mena de xoc entre els dos corrents que comencen a girar en espiral en sentit antihorari (a l'hemisferi nord) formant el maelstrom o remolí oceànic, en el qual els dos corrents s'anul·len fins a invertir, de manera que l'aigua es dirigeix cap al nord i el cicle torna a repetir.

El mateix procés s'ha produït de manera artificial a l'estuari del riu Rance, a França, per aprofitar les marees tan intenses a la costa atlàntica d'aquest país. En aquest riu es van construir diverses preses que emmagatzemaven les aigües marines durant la plenamar per omplir-les i el baixamar per buidar tant les aigües marines com les fluvials del mateix riu: en ambdós casos, la diferència d'altura s'aprofitava per generar electricitat i l'esglaonament de les preses servia per mantenir sempre en producció la central d'energia mareomotriu.

Vegeu també

Referències

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9