Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Maddalena Laura Sirmen

Plantilla:Infotaula personaMaddalena Laura Sirmen
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 desembre 1745 Modifica el valor a Wikidata
Venècia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 maig 1818 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Venècia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositora Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsGiuseppe Tartini Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí Modifica el valor a Wikidata


Spotify: 1TfN8EV5lVoZ7Iq2QNkdMa Musicbrainz: 6e68e8fd-aaca-4495-accd-5a8edc68b5a9 Discogs: 1372608 IMSLP: Category:Sirmen,_Maddalena_Laura Modifica el valor a Wikidata

Maddalena Laura SirmenMaddalena Laura Lombardini de naixença– Venècia, 9 de desembre de 174515 de maig de 1818) fou una compositora, violinista, clavecinista i cantant italiana.[1][2][3]

Primers anys i formació

Quan tenia set anys va ser acceptada com a pobra a l'hospital dei Mendicanti, una institució benèfica famosa a tot Europa per la sòlida preparació musical de les seves "noies del cor".[1][4]

Giuseppe Tartini li dedicà classes «per caritá» en les seves freqüents estades a la ciutat dels canals, i anys més tard li dedicà el famós tractat L'arte dell'arco, una guia didàctic dedicada a la seva alumna, en què el mestre descriu els principis pedagògics i les recomanacions per a la pràctica diària de l'instrument.[3]

Intèrpret i cantant

Acompanyada del seu marit, el mestre de capella Lodovico Sirmen, va fer actuacions a París, Londres, Estocolm i altres capitals europees amb gran èxit.[5]

A Londres va debutar també com a cantant, carrera que després seguí en diverses ciutats d'Itàlia: Siena, Torí, on havia debutat com a violinista, Pavia i Pisa. Més endavant va ser contractada pel Königliches Hoftheater (Teatre de la Cort Reial) de Dresden per a les temporades de teatre de 1783, i també actuà a Moscou i en el Teatre Imperial de San Petersburg com a soprano i com a intèrpret.[1][3][4]

Obra

Maddalena Laura Lombardini –o M. L. Sirmen, després de casada– va tenir una gran activitat com a compositora i se'n coneixen diverses composicions: sis trios per a dos violins i violoncel (1769), sis quartets per a dos violins, viola i violoncel, sis concerts per a violí i orquestra (1772), sis duets per a dos violins (potser 1773); també una sonata per a violí i continu (1785) i el trio en si bemoll major per a dos violins i violoncel obligatori. Les seves comoposicions van ser relativament populars en la seva època, meresqueren comentaris elogiosos de Leopold Mozart i les seves obres s’editaren a França, Anglaterra, Holanda, Alemanya i Àustria.[1][5] [6]

Darrers anys

Un cop casada la filla que havien tingut, Maddalena Laura Lombardini es va separar del seu marit i es va traslladar a Venècia, on moriria el 1818.[1]

La violinista i musicòloga anglesa Marion Scott va recollir detalls de la vida de Sirmen en un treball titulat Music and Letteer el 1933.[3]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «LOMBARDINI, Maddalena Laura» (en italià). Dizionario Biografico Treccani. [Consulta: 2 abril 2023].
  2. Tom núm. 2 pàg. 520 d'Auditorium. Cinco Siglos de Música Inmortal d'editorial Planeta.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Enciclopèdia Espasa Volum núm. 58, pàg. 1243 ISBN 84-239-4558-8
  4. 4,0 4,1 Picazo Gutiérrez, Marina. «Maddalena Lombardini, un ejemplo del legado de la Escuela Tartiniana» (en castellà). Digital Melómano, 27-10-2020. [Consulta: 2 abril 2023].
  5. 5,0 5,1 «Maddalena Laura Lombardini Sirmen | enciclopedia.cat». [Consulta: 2 abril 2023].
  6. «The lyre of Orpheus: the life and works of Maddalena Laura Lombardini Sirmen» (en anglès). The Strad, 16-08-2021. [Consulta: 2 abril 2023].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9