Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Ma Mingxin

Plantilla:Infotaula personaMa Mingxin
Biografia
Naixement1719 Modifica el valor a Wikidata
Wudu District (RP Xina) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort1781 Modifica el valor a Wikidata (61/62 anys)
Lanzhou (RP Xina) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortdecapitació Modifica el valor a Wikidata
ReligióIslam Modifica el valor a Wikidata

Ma Mingxin (en xinès tradicional: 馬明新; en (xinès) simplificat: 马明新; en pinyin: Mǎ Míngxīn; en Wade-Giles: Ma Ming-Hsin) (1719–1781) conegut com a Muhammad Amin, fou un cap musulmà sufita xinès de la meitat del segle xviii fundador de la confraria nakshbandiyya jahriyya i de l'anomenat “nou ensenyament”, moviment reformista neoortodox de l'islam xinès.[1][2]

Noms

Ma Mingxin tenia el nom àrab d'Ibrāhīm. Al retornar a la Xina d'Aràbia es va començar a fer dir 'Azīz.[3]

Vida

Era un hui musulmà parlant el xinès de Gansu.[3]

Ma Mingxin va estar 16 anys[4] estudiant a La Meca[3] i el Iemen. Era un deixeble d'un professor del sufisme nakshbandita anomenat Abd al-Khāliq,[5] que era un fill de az-Zayn ibn Muhammad Abd al-Baqī al-Mizjaji (1643/44-1725), originalment de Mizjaja prop de Zabid, al Iemen. Az-Zayn, al seu torn, havia estudiat a Medina sota el famós místic kurd Ibrahīm ibn Hasan al-Kūrānī (1616-1690), que era conegut per defensar la vocal dhikr (invocació del nom de Déu) en comptes del silenci.[1][3]

Després de retornar a la Xina el 1761,[6] Ma Mingxin va fundar la Jahriyya menhuan (ordre) (马明心, Zhéhérĕnyē) - el segon ordre dels nakshbandites a la Xina després del khufiyya de Ma Laichi. En oposició al Khufiyya Sufis "silenciós", i després de l'ensenyament d'al-Kurani, els partidaris Jahriyya defensaven la vocal dhikr, com que es reflecteix en el nom de la seva escola (de l'àrab jahr, "en veu alta").[1][3] Ma Mingxin també s'oposava a l'èmfasi que els membres de la Khufiyya posaven de la veneració dels sants,[1] construcció de mesquites grandioses i decorades elaboradament, i l'enriquiment de líders religiosos a compte dels seus partidaris.[3]

Als primers anys de la dècada de 1780, la Jahriyya de Ma Mingxin s'havia estès sobre molta part de la llavors província de Gansu (que a l'època també incloïa el Qinghai i Ningxia) d'avui, com abans havia fet la Khufiyya menhuan de Ma Laichi. Arguments teològics entre els membres del dos menhuans, així com la petició de les ordres a contribucions dels membres, en un fons de mala gestió governamental dels impostos provincials, sovint ocasionava conflictes violents i litigis.[7][8]

El conflicte creixent entre els partidaris dels dos moviments finalment va atreure l'atenció del govern imperial manxú el 1781. El centre aparent del conflicte a l'època era en la comunitat ètnica dels salars al comtat de Xunhua (a la moderna província de Qinghai, just cap a l'oest de la prefectura de Linxi (al modern Gansu). Considerant la Jahriyya (anomenada pel govern L'Ensenyament Nou, en oposició a l'"Ensenyament Vell", és a dir el Khufiyya, i el no-Sufi (gedimu musulmans) subversiu, les autoritats van fer arrestar a Ma Mingxin tot i que no estava personalment en cap lloc a la regió de Xunhua en aquell moment.[7]

Mentre que Ma Mingxin fou retingut a Lanzhou, una expedició governamental enviada a Xunhua per tenir cura dels negocis de la Jahriyya era destruïda pel salars Jahriyya, que llavors van passar a l'altre costat del que avui és la prefectura de Linxia i fins als murs de Lanzhou. Quan els oficials assetjats portaren a Ma Mingxin, que estava encadenat, a la muralla de la ciutat, per mostrar-lo als rebels, el salars immediatament mostraren respecte i dedicació al seu líder empresonat. Els oficials espantats van retirar a Ma dels murs i el van decapitar de seguida.[7]

La vídua de Ma Mingxin, el cognom de la qual era Zhang, i les seves filles, es van exiliar a Xinjiang.[9]

Llegat

La mort de Ma Mingxin no va aturar els conflictes de la comunitat musulmana de la Xina amb els xinesos, o aquells entre els musulmans i el govern. Tres anys després de la mort de Ma Mingxin, el seu seguidor Tian Wu començava una rebel·lió contra el govern imperial; després de la seva derrota, les autoritats romanien expectants contra l'extensió dels ensenyaments Jahriyya "subversius".[1]

El cinquè descendent de generació de Ma Mingxin i el llavors líder de Jahriyya, Ma Hualong, fou un dels líders principals de la gran rebel·lió musulmana hui a Ningxia, Shaanxi, i Gansu durant els anys 1860.[10]

L'ordre Jahriyya continua fins al dia d'avui, fins i tot si és de manera encoberta.[1] En el record de Ma Mingxin, la barba del qual era cisallada per soldats governamentals abans de la seva execució, molts membres Jahriyya s'afaiten els costats de les seves barbes.[11]

El 1985, més de 20.000 hui o musulmans xinesos es reuniren al lloc de la tomba original (destruït) de Ma Mingxin prop de Lanzhou per a una cerimònia de commemoració. La tomba s'ha reconstruït de llavors ençà.[11]

Ma Shaowu fou la quarta generació de descendents de Ma Mingxin i el seu oncle Ma Yuanzhang era també un descendent, com ho era un altre oncle de Ma Shaowu de nom Ma Shenglin. El fill de Ma Shaowu, de nom Ma Cho-ya, fou el descendent en cinquena generació i actualment viu a Ürümchi o Ürümchi.[12]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Dru C. Gladney. Muslim Chinese: ethnic nationalism in the People's Republic. Volum 149 de les Harvard East Asian monographs, 1996 Harvard Univ Asia Center, p. 48–50. ISBN 0674594975. [Enllaç no actiu]
  2. Dru C. Gladney, "Muslim Tombs and Ethnic Folklore: Charters for Hui Identity"[Enllaç no actiu] Journal of Asian Studies, Agost 1987, Vol. 46 (3): 495-532; pàgs 48-49 arxiu PDF .
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Lipman, Jonathan Neaman. Familiar strangers: a history of Muslims in Northwest China. Hong Kong University Press, 1998, p. 86–88. ISBN 9622094686. [Enllaç no actiu]
  4. Gladney (1996), pàg. 50. Gladney diu que Ma Mingxin "retornà després de 16 anys d'estudi al Iemen i península Aràbiga el 1744". Donats les seves cites de vida (1719-1781), implicaria que hauria de començar el seu estudi a Aràbia als 9 anys, ja que possiblement hi ha una errata a algun lloc a aquella font.
  5. Lipman (1998), p.202 dona 'La data de la mort d'Abd al-Khāliq com 1740, sense comentar com lligaria això amb les cites de la biografia de Ma Mingxin.
  6. Lipman (1998), pàg. 90
  7. 7,0 7,1 7,2 Lipman, pàg. 107-111
  8. . Lipman, pàg. 96 (sobre maldirecció fiscal)
  9. Lipman, pàg. 112
  10. Gladney (1996), pàg. 50. Unes altres fonts, tanmateix, no esmenten la descendència de Ma Hualong de Ma Mingxin, i possiblement Gladney vol dir "successor espiritual" quan descriu Ma Hualong com a "descendent" de Ma Mingxin.
  11. 11,0 11,1 Gladney (1996), pàg. 52-53
  12. Garnaut, Anthony. From Yunnan to Xinjiang:Governor Yang Zengxin and his Dungan Generals. Pacific and Asian History, Australian National University).  Arxivat 2012-03-09 a Wayback Machine.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9