Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Música per a infants i joves

Infotaula de gènere musicalMúsica per a infants i joves
Creaciódècada del 1900 Modifica el valor a Wikidata
Part demúsica popular Modifica el valor a Wikidata

La música per a infants i joves o música infantil és un gènere caracteritzat d'obres d'un vocabulari musical accessible per a joves. Es caracteritza entre d'altres per melodies a primera vista relativament senzilles[1] i una lletra amb tornades freqüents.

Conté entre altres obres del folklore tradicional com a cançons de bressol, cançons per tirar sort i obres de compositors coneguts. Té diferents formes i funcions. Primer hi ha el plaer de crear un estat de flux de mer plaer de reproduir un tema conegut. Com el plaer de cantar una cançó apresa a l'escola i de descobrir per exemple, que els avis la coneixen també. També té una funció de joc pedagògic destinat al desenvolupament general en estimular la imaginació i creativitat i oferir un ventall de recursos que aporten un descobriment de les mateixes possibilitats en el ritme, la veu, la psicomotricitat i l'audició.[2] La melodia igualment pot ajudar a memoritzar el nom de les parts del cós, els números, l'abc. Una altra música es compon més aviat per aprendre a tocar un instrument o tocar en grup. Grans i petits compositors s'hi dediquen pel mer plaer de crear obres que plauen a infants i joves, sense cap menyspreu o complex de no compondre per a adults.[1]

Amb l'obra Schulwerk, Carl Orff (1895-1982) va revolucionar l'ensenyament de la música als joves des dels quatre anys, basat en la idea que fer música des de l'inici és més important que llegir i el tradicional solfeig avorrit.[3] Molts compositors van cedir obres per incorporar al seu mètode. Catalunya té una llarga tradició de música per a infants. De fet, a l'edat mitjana, com el Sínode d'Antioquia va prohibir el 379 a les dones de cantar a l'església catòlica, calien nois o castrats per la veu soprano.[4] Al segle xii l'Escolania de Montserrat és una de les escoles de música per a joves més antigues a Occident. A Girona el 1478 el cardenal Joan Margarit i Pau (1420-1484) va crear una escola de música per a infants a la Catedral de Girona.[5] En aquesta tradició van continuar entre molts d'altres Domènec Mas i Serracant i Ireneu Segarra que va desenvolupar mètodes d'ensenyament musical imaginatius i innovadors.[6]

Composicions destacades

Grups catalans destacats

No necessàriament toquen música infantil al sentit propi, però realitzen programes amb música accessible per a joves en un context més adaptat que la tradicional sala de concert amb el seu ritu de silenci respectuós. Segons Enderrock hi ha a Catalunya creacions de música per a infants «que no tenen res a envejar a les creacions que es fan per a públic adult en la invenció i la qualitat sonora i interpretativa».[1]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 Puigdemont, Pep «La música infantil». Enderrock, 10-02-2012.
  2. «Sensibilització i Aprenentatge de la Música per a Infants (SAMI)». Esclat. [Consulta: 19 desembre 2017].
  3. «Apunts del mètode Orff-Schulwerk». Blanquerna. Arxivat de l'original el 2010-01-19. [Consulta: 19 desembre 2017].
  4. Gimeno, Ferran. «La visió del mestre de cant. Consideracions sobre la tècnica vocal.». A: Josep Rumbau i Serra (ed.). La medicina del Cant, 2004, p. 73. 
  5. «Joan Margarit i Pau: Cronologia». A: El cardenal Margarit i l'Europa quatrecentista: actes del Simposi internacional, Universitat de Girona, 14-17 de novembre de 2006. Roma: L'Erma di Bretschneider, 2008, p. 253 (Vol 3 de Hispania antigua: Serie historica). ISBN 9788882655129. 
  6. Torras Belmonte, Roger. Fent vibrar d'amour l'espai : homenatge al P. Ireneu Segarra. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2007. ISBN 9788484158929. 
  7. «Mainasons, Canta i balla amb la Nia, la Mel i en Ton». Mainasons. [Consulta: 19 desembre 2017].

Bibliografia

Enllaços externs

«Cançoner infantil».

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9