Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Múscul extensor llarg dels dits del peu

Infotaula anatomiaMúscul extensor llarg dels dits del peu
Les beines mucoses dels tendons al voltant de la cara lateral del turmell. L'extensor llarg dels dits del peu apareix a dalt a la dreta.
Detalls
LlatíMusculus extensor hallucis longus
Part deanterior compartment of leg (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
OrigenCòndil extern de la tíbia, cara anterior del peroné, membrana interòssia.[1]
InsercióBases de les falanges proximal, mitjana i distal dels dits segon a cinquè.[1]
IrrigacióArtèria tibial anterior
InnervacióNervi peroneal profund.
AccionsExtensió dels dits del peu.[1]
AntagonistaFlexor llarg dels dits i flexor curt dels dits
Identificadors
TAA04.7.02.038 Modifica el valor a Wikidata
FMAModifica el valor a Wikidata 22534 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Recursos externs
Grayp.481
Termes anatòmics dels músculs

El múscul extensor llarg dels dits del peu (musculus extensor digitorum longus) és un múscul penniforme innervat pel nervi peroneal profund. Té la funció de produir l'extensió simultània dels dits del peu excepte el dit gros. Està situat a la part lateral del dors del peu.

Insercions

S'origina en diverses parts de la cama: el còndil lateral i en la part superior de la tíbia, en els tres quarts superiors de la cara anterior del peroné, en la part superior de la membrana interòssia, en la superfície profunda de la fàscia i en el septe intermuscular –al costat medial, entre ell i el tibial anterior, i al costat lateral, en les músculs peroneals–.

El múscul passa per sota dels lligaments crurals creuats i transversos en companyia del peroné anterior i es divideix en quatre parts que recorren el dors del peu, i que cadascuna de les quals s'insereix en les falanges mitjanes i distals dels dits del peu, excepte el dit gros.[2][3]

Els tendons del segon, tercer i quart dit estan units entre si, en oposició a l'articulació metatarsofalàngica, al costat lateral per un tendó del pedi. Els tendons estan inserits de la següent manera: cadascú rep una expansió fibrosa dels interossis i lumbricals, i llavors s'estenen en cap l'àmplia aponeurosis, que cobreix la superfície dorsal de la primera falange: aquesta aponeurosis, en l'articulació de la primera amb la segona falange, es divideix en tres parts - una d'intermèdia, que està inserit a la base de la segona falange, i dos col·laterals, que, després d'unir la superfície dorsal de la segona falange, continuen endavant per inserir-se en la base de la tercera falange.

Variacions

Aquest múscul varia considerablement en les formes d'originar i la disposició de diversos dels seus tendons.

Els tendons del segon i cinquè dit poden trobar-se per duplicat, o tenir bandes extres d'un o més tendons als seus ossos corresponents del metatars, o extensor curt, o un dels músculs interossis.

S'ha observat una banda tendinosa al dit gros del tendó més intern.

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 «múscul». Diccionari enciclopèdic de medicina. Enciclopèdia Catalana, S.A. 1997-2010. Arxivat de l'original el 2012-10-02. [Consulta: 21 març 2015].
  2. León Chaitow: Aplicación clínica de las técnicas neuromusculares. Accés el 5 de febrer de 2011
  3. Anatomía y movimiento humano: Estructura y funcionamiento. Accés el 4 de febrer de 2011.
Aquest article incorpora text de l'edició de l'Anatomia de Gray en domini públic.

Galeria d'imatges

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9