Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Múscul constrictor inferior de la faringe

Infotaula anatomiaConstrictor inferior de la faringe
Els músculs de la faringe i la galta. El constrictor inferior de la faringe és visible a baix a l'esquerra.
Detalls
LlatíMusculus constrictor pharyngis inferior
Part depharyngeal muscles (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
OrigenEn la cara inferior dels cartílags cricoide i tiroide.[1]
InsercióEn el rafe mediana de la paret posterior de la faringe.[1]
IrrigacióArtèria tiroidal superior.
InnervacióEl plexe faringi.[1]
AccionsConstreny la faringe (part inferior) durant la deglució.[1]
Identificadors
TAA05.3.01.111 Modifica el valor a Wikidata
FMAModifica el valor a Wikidata 46623 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Recursos externs
Grayp.1142
Termes anatòmics dels músculs

El múscul constrictor inferior de la faringe (musculus constrictor pharyngis inferior), és el més gruixut de les tres constrictors de la faringe. Sorgeix dels costats dels cartílags cricoide i tiroide. Igual que els músculs constrictors superior i mitjà de la faringe, està innervat pel nervi vague (X nervi cranial); en concret, per les fibres del plexe faringi i per les branques neuronals del nervi laringi recurrent.

El múscul es compon de dues parts. La primera (i superior) sorgeix del cartílag tiroide (part tirofaríngia) i la segona derivada del cartílag cricoide (part cricofaríngia).[2] A partir d'aquests orígens, les fibres s'estenen cap enrere i medialment per inserir-se amb el múscul del costat oposat al rafe faringi, en la línia mitjana posterior de la faringe. Les fibres inferiors són horitzontals i tenen continuïtat amb les fibres circulars de l'esòfag.

Tan aviat com el bol alimentari arriba a la faringe, els músculs elevadors es relaxen, la faringe baixa, i la contracció del constrictor sobre el bol l'impulsa cap avall per l'esòfag.

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «múscul». Diccionari enciclopèdic de medicina. Enciclopèdia Catalana, S.A. 1997-2010. Arxivat de l'original el 2012-10-02. [Consulta: 2 febrer 2014].
  2. LUC icon
Aquest article incorpora text de l'edició de l'Anatomia de Gray en domini públic.

Imatges

Els músculs de la faringe, vistos des del darrere, juntament amb els vasos i nervis associats. El constrictor inferior està marcat a baix, al centre.

Vegeu també

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9