Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Món perdut

El món perdut és un gènere literari fantàstic on es narra el descobriment d'un món suposadament real aïllat de la civilització ordinària i que per tant té característiques pròpies.[1]

Algunes obres claus del gènere són Viatge al centre de la Terra de Jules Verne i Les mines del rei Salomó de Henry Rider Haggard. El cinema ha adaptat el gènere a la pantalla gran, usualment primant els elements d'aventura.

Característiques

El gènere del món perdut va iniciar-se com a tal amb la literatura del segle XIX, quan l'auge del romanticisme va popularitzar l'exotisme en l'espai, amb els grans viatges i els descobriments arqueològics, i també en el temps, amb la tornada a l'edat mitjana i el redescobriment de civilitzacions donades per perdudes o bé considerades inferiors fins aleshores. Ambdós es combinen en el món perdut, que està físicament fora de les coordenades geogràfiques usuals (per això pot estar en una illa o en un indret de difícil accés) i al mateix temps pot haver conservat trets del passat en no haver seguit el progrés de la civilització de la resta de l'entorn. El gènere continua vigent als segles XX i XXI, amb adaptacions de l'interès que responen als canvis culturals de cada moment (per exemple en la classe de monstres o d'humans que apareixen en aquests mons).

Inclou elements de la novel·la d'aventures, tant en el seu descobriment com en les peripècies que sorgeixen del contrast entre el mode de vida dels exploradors i els habitants nadius d'aquest món perdut però també barreja trets de la ucronia i la fantasia, ja que en aquests mons poden aparèixer criatures no habituals i éssers que controlen la màgia. Tal com el seu predecessor històric, el gènere del viatge imaginari, pot incloure elements de crítica social, que sorgeixen pel contrast entre la manera de funcionar en el món perdut i el real dels lectors.

Si bé un món perdut pot ser qualsevol que hagi romàs al marge de la civilització occidental o la història contemporània, la tradició ha agrupat els viatges d'exploració de mons perduts en tres grans tipus. El primer seria aquell on el món perdut s'ubica sota terra, seguint la teoria intraterrestre segons la qual el nucli del planeta seria habitable o conduiria a altres zones no explorades. Un segon àmbit inclou tots aquells espais que han estat inexplorats però que estan dins els continents o oceans coneguts. Aquests poden variar segons l'exploració al món real del moment. Així s'explica que les primeres novel·les s'ubiquessin a l'Àfrica i després hagin preferit illes remotes o bé l'Antàrtida. El viatge espacial que descobreix planetes amb antigues civilitzacions, un subgènere de la ciència-ficció, és un descendent directe d'aquest subtipus. Per acabar estan totes aquelles narratives que es refereixen a continents perduts o terres mítiques, com ara l'Atlàntida, que es redescobreixen ficcionalment en èpoques modernes.

Vegeu també

Referències

  1. Fabio Giovannini, Mostri: protagonisti dell'immaginario del Novecento. Da Frankenstein a Godzilla, da Dracula ai cyborg in Contatti, vol. 148, Castelvecchi, 1999, pp. 26-32, ISBN 978-88-8210-098-8

Enllaços externs

  • Lost Worlds: The Ultimate Anthology 40 obres clàssiques del gènere. (anglès)
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9