Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Míssil aire-aire

Infotaula d'armaMíssil aire-aire
Tipusair-launched missile (en) Tradueix i anti-aircraft missile (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Un caça polivalent MiG-29 Fulcrum disparant un míssil aire-aire R-27.

Un míssil aire-aire és un míssil dissenyat per a ser llançat des d'una aeronau militar per tal de destruir altres aeronaus.[1][2] Són coneguts habitualment per l'acrònim de l'anglès AAM (Air-to-Air Missile) i constitueixen l'armament antiaeri principal dels avions de combat moderns.[2]

Història

F8F-8 Cougar de la Marina dels Estats Units equipat amb míssil aire-aire AIM-9B Sidwinder l'any 1958.

El primer míssil aire-aire va ser el Ruhrstahl X-4 dissenyat entre 1943 i 1945 a l'Alemanya nazi amb l'objectiu de destruir els bombarders aliats des d'una distància superior a la de les metralladores de defensa. Es tractava d'un míssil senzill, amb estructura molt semblant a la dels coets però que comptava amb dos cables que l'unien a l'avió llançador i que permetien el pilot guiar-lo fins a l'objectiu mitjançant una palanca que corregia l'orientació del míssil. Tot i que es va començar la producció el final de la Segona Guerra Mundial va evitar que entressin en servei.[3]

El desenvolupament del míssils aire-aire moderns el va marcar el míssil estatunidenc AIM-9 Sidewinder el qual va ser disparat per primer cop el 3 de setembre de 1952, i el 1955 ja formava part de l'equipació dels avions de caça dels Estats Units.[4]

Descripció general

Primer pla del modern míssil aire-aire de curt abast IRIS-T.

Com la majoria dels coets solen tenir una forma cilíndrica i allargada, amb aletes estabilitzadores i de guiatge. A l'extrem anterior se solen situar els sensors per al guiatge i detonació, seguits per la càrrega explosiva i a la posterior el motor coet. Com que el seu objectiu és destruir aeronaus militars també compten amb una gran agilitat i velocitat (superior a la velocitat del so).[5] Per aconseguir impactar en l'objectiu solen comptar amb sistemes de guiatge complexos, els més habituals són infrarojos i mitjançant radar.

Classificació

Míssils aire-aire francesos Super 540 (de llarg abast amb guiatge per radar) i R550 Magic (de curt abast i guiatge per infrarojos) a l'ala d'un Mirage 2000.

En general se'n distingeixen dues categories:[2]

  • Míssils aire-aire de curt abast (dins l'abast visual)
  • Míssils aire-aire de llarg abast (més enllà de l'abast visual)

Exemples

Referències

  1. «Míssil aire-aire». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 Rodríguez, Eugenio. «Los misiles aire-aire más avanzados del mundo». Fieras de la Ingenieria. Arxivat de l'original el 30 de desembre 2014. [Consulta: 30 desembre 2014].
  3. «Ruhrstahl/Kramer X-4». Dan Johnson / Luft'46. [Consulta: 30 desembre 2014].
  4. Tom Hildreth «The Sidewinder Missile». Air-Britain Digest. Air-Britain, 40, 2, 3-1988, pàg. 39–40. ISSN: 0950-7434.
  5. «Míssil aire-aire». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Vegeu també

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9