Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Màfic

Roques amb un contingut de ferro suficient per acolorir el corrent d'aigua.

Màfic és un adjectiu que descriu un mineral silicat o roca que és rica en magnesi i ferro; aquest terme és un portmanteau de les paraules «magnesi» i «fèrric».[1] La majoria dels minerals màfics són de color fosc i la seva densitat relativa és major de 3. Els minerals màfics comuns formadors de roques ínclouen l'olivina, piroxè, amfíbol, i biotita. Les roques màfiques comunes inclouen el basalt, dolerita i gabre.

En termes de química, les roques màfiques estan a l'altra banda de l'espectre de les roques fèlsiques. Aquest terme correspon a l'antiga classe roca bàsica.

La lava màfica, abans de refredar-se, té poca viscositat, en comparació amb la lava fèlsica, degut al baix contingut de sílice en el magma màfic. L'aigua i altres volàtils poden escapar de forma més gradual i més fàcil de la lava màfica, per tant les erupcions de volcans fets de laves màfiques són menys explosives i violents que les erupcions de laves fèlsiques. Gran part dels volcans amb lava màfica són volcans oceànics com els de Hawaii.

Textura de roca Nom de la roca màfica
Pegmatític Gabre pegmatita
De gra gruixut (fanerític) Gabre
De gra gruixut i porfirític Gabre porfirític
De gra fi (afanític) Basalt
De gra fi i porfirític Basalt porfirític
Piroclàstic Basalt tova o bretxa
Vesicular Basalt vesicular
Amigdaloidal Basalt amigdaloidal
Vesícules molt petites Escòria
Textura vítria Taquilita, sideromelana, palagonita

Referències

  1. «Schlumberger: Oilfield Glossary». Arxivat de l'original el 2012-06-05. [Consulta: 6 maig 2012].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9