Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Luigi Cremona

Plantilla:Infotaula personaLuigi Cremona
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 desembre 1830 Modifica el valor a Wikidata
Pavia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 juny 1903 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Ministre d'Educació Pública del Regne d'Itàlia
1r juny 1898 – 29 juny 1898
← Nicolò GalloGuido Baccelli →
Senador del Regne d'Itàlia
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Pavia
Director de tesiFrancesco Brioschi Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perTransformació de Cremona
Activitat
Camp de treballGeometria algebraica Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtiques
OrganitzacióUniversitat de Bolonya
Politecnico de Milà
Universitat de Roma La Sapienza
Membre de
Interessat enEnginyeria civil Modifica el valor a Wikidata
AlumnesDomenico Montesano
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralEugenio Bertini
Giovanni Guccia
Giuseppe Veronese
Família
CònjugeElisa Ferrari
Anna Maner Müller Modifica el valor a Wikidata
ParesGaudenzio Cremona i Teresa Andreoli
Premis


Luigi Cremona (Pavia, 7 de desembre de 1830 - Roma, 10 de juny de 1903) va ser un matemàtic i polític italià.


La mort del seu pare quan tenia 11 anys no va impedir que tingués estudis suficients per ingressar a la universitat de Pavia. Però la revolució de 1848 ho va trastocar tot: Cremona, fervent nacionalista, va enrolar-se en el Batalló de la Itàlia Lliure per combatre contra l'exèrcit austríac. Amb el grau de sergent, va estar defensant Venècia fins a la seva caiguda l'estiu de 1849;[1] quan torna a Pavia, rep la notícia de la mort de la seva mare. El seu germà, Tranquillo, va ser un conegut pintor del moviment Scapigliatura.[2]

A partir de 1849 reprèn els seus estudis sota l'ensenyament d'Antonio Bordoni i, sobre tot, de Francesco Brioschi[3] fins que el 1853 obté el seu doctorat amb una tesi de mecànica clàssica.[4] Els primers anys després de la seva graduació van ser difícils perquè els governants austríacs impedien el seu nomenament per a cap càrrec docent important. Finalment, el 1856, va ser nomenat professor suplent de secundària. En aquesta època va conèixer i va fer amistat amb Eugenio Beltrami i Felice Casorati. També va ser l'època de les seves primeres publicacions en geometria.

El 1856 és professor titular del Institut de Cremona i, a partir de 1859, d'un institut de Milà, on no hi roman gaire perquè el 1860 és nomenat per ocupar la nova càtedra de geometria superior de la universitat de Bolonya.[5] Probablement, aquest temps a Bolonya sigui el seu període més creatiu. El 1867, Brioschi el crida per ocupar-se del curs de geometria superior del Politecnico de Milà.

Recordatori de Cremona com instaurador i primer director de l'escola d'enginyers.

Finalment, el 1873 és cridat a Roma per a reorganitzar i dirigir la nova escola d'enginyers de la Universitat de Roma La Sapienza.[6] Aquesta tasca el tindrà ocupat fins al 1879 en que és nomenat senador del Regne d'Itàlia; a partir d'aquesta data s'acaba la seva producció científica perquè es dedica plenament a la política, arribat a ser fins tot Ministre d'Ensenyament Públic (encara que només durant trenta dies degut a al complicada situació política italiana).[7]

Mètode de Cremona

Luigi Cremona fou el creador del mètode que porta el seu nom (a vegades anomenat Cremona-Maxwell) per a resoldre de forma gràfica problemes de forces estàtiques.[8][9]

Referències

  1. Loria, pàgina 128.
  2. Loria, pàgina 126.
  3. Capecchi & Ruta, pàgina 260.
  4. Loria, pàgina 130.
  5. Loria, pàgina 143.
  6. Loria, pàgina 182.
  7. Capecchi & Ruta, pàgina 261.
  8. Luigi Cremona. Corso di statica grafica. s.e., 1868. 
  9. Kurt Hirschfeld. Estática en la construcción. Reverte, 1975, p. 84–. ISBN 978-84-291-2051-6. 

Bibliografia

Enllaços externs

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Luigi Cremona» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Greitzer, Samuel. «Hirst, Thomas Archer». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 30 abril 2017].
  • Bottazzini, Ugo; Rossi, Lauro. «Cremona, Luigi». Dizionario Biografico degli Italiani, 1984. [Consulta: 30 abril 2017].
  • Brigaglia, Aldo; Di Sieno, Simonetta. «Archivio Luigi Cremona». Centro Interuniversitario per la Comunicazione e l'Apprendimento Informale della Matematica. [Consulta: 30 abril 2017].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9