Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Louis Jacques Thénard

Plantilla:Infotaula personaLouis Jacques Thénard
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 maig 1777 Modifica el valor a Wikidata
La Louptière-Thénard (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 juny 1857 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Director of the Collège de France (en) Tradueix
1838 – 1840
← Silvestre de SacyJean-Antoine Letronne →
Par de França
11 octubre 1832 – 1848
President Societat per al foment de la indústria nacional
1832 – 1845
Député de l'Yonne (fr) Tradueix
1827 – 1831
125è President Acadèmia Francesa de les Ciències
1r gener 1823 – 31 desembre 1823
← Joseph-Louis Gay-LussacFrancesc Aragó i Roig → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióÉcole Polytechnique Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiLouis Nicolas Vauquelin Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióquímic, polític, catedràtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorFacultat de Ciències de París (1809–1840)
Collège de France, catedràtic (1804–1845)
École Polytechnique (1798–1835) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesIgnacy Domeyko Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralBernard Courtois i Joseph Liouville Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolBaró (1825–) Modifica el valor a Wikidata
FillsPaul Thénard Modifica el valor a Wikidata
Premis

Louis Jacques Thénard (nascut a La Louptière el 4 de maig de 1777 i traspassat a París el 21 de juny de 1857),[1] químic francès, descobridor del bor i del peròxid d'hidrogen.

Biografia

Thénard era fill d'un pagès pobre que va treballar de valent perquè el seu fill poguera obtenir uns estudis. Thénard es va traslladar a París, on va estudiar química amb Antoine François de Fourcroy i Louis Nicolas Vauquelin. Durant tres anys va passar verdaderes calamitats per sobreviure fins que va ser ajudat per Louis Nicolas Vauquelin.

L'any 1804 succeeix a Louis Nicolas Vauquelin a la càtedra de química del Col·legi de França. Entre el 1809 i el 1841 fou catedràtic de química a la Facultat de ciències de París i a l'École polytechnique, on succeí a Fourcroy el 1810, any en què entrà a l'Académie des sciences.

El 1815 va rebre la legió d'honor, fou nomenat baró el 1825 pel rei Charles X, diputat de l'Yonne (1827-1831) i anomenat parell de França per Louis Philippe el 1832.

Obra

Vidre acolorit amb blau de cobalt de Thénard

Thénard es va fer ric en descobrir, quan tenia poc més de vint anys, després d'observacions a la fàbrica de porcellana de Sèvres, un compost (blau de Thénard), que tenyia de blau la porcellana, obtingut calcinant a 1 200 °C hidròxid d'alumini amb nitrat de cobalt(II), que es pot formular com CoAl₂O₄. Juntament amb el químic francès Joseph-Louis Gay-Lussac, va descobrir un nou element químic, el bor, B. També aïllà un altre element químic, el silici, Si, el 1811.

El 1818 va descobrir el peròxid d'hidrogen, H₂O₂, que anomenà aigua oxigenada mitjançant la reacció del peròxid de bari, BaO₂ amb àcids:

BaO₂ + 2 H+ → Ba2+ + H₂O₂

És autor d'una classificació pràctica dels metalls basada en la resistència a l'acció de l'aigua i de l'oxigen, va fer estudis sobre l'àcid acètic, l'èter, sobre la catàlisi i sobre la fermentació.

Obres

  • Traité de chimie élémentaire théorique et practique (1813-16).

Referències

  1. Asimov, Isaac. «Thénard, Louis-Jacques». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología :la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 227. ISBN 8429270043. 

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9