Lorenzo Leonbruno

Lorenzo Leonbruno

Biografia
Naixement	1477 Màntua (Itàlia)
Mort	c. 1537 (59/60 anys) Màntua (Itàlia)
Activitat
Lloc de treball	Màntua (1532 (Gregorià)–1537 (Gregorià)) Venècia (1512 (Gregorià)–1521 (Gregorià)) Màntua Roma Màntua
Ocupació	pintor, enginyer, arquitecte

Lorenzo Leonbruno o Leombruno (Mantua, juny de 1477 - Mantua, 1537) va ser un pintor italià, actiu a la cort dels Gonzaga de Màntua.

Format a l'escola de Mantegna, va treballar amb Perugino a Florència entre 1504 i 1506. El 1511 va visitar Venècia breument, després va tornar a la seva terra natal per treballar amb Lorenzo Costa el Vell en l'execució dels frescos d'Apol·lo i les Muses al Palau de Sant Sebastià.

Leonbruno va treballar per a Isabel d'Este, marquesa de Màntua, i més tard per al seu fill Federico II. El 1521 va anar a Roma per estudiar les obres de Miquel Àngel i Rafael. De tornada a Màntua va treballar en la decoració del Castell de San Giorgio i del Palau Ducal de Màntua, dos projectes que van ocupar la major part de la seva obra com a pintor a la cort de Màntua.

Entre 1521 i 1523 va crear diverses escenes mitològiques, motius decoratius, medallons i llunetes a la sala coneguda com a Schalcheria de la Gruta del Palau Ducal, que sembla ser la millor de la seva producció. Aquests frescos revelen la influència de Mantegna i Perugino, mentre que alguns motius recorden l'obra de Correggio a la "Camera di San Paolo de Parma".

El 1524 va començar els dissenys per a la decoració del "Palazzo di Marmirolo", als afores de Màntua, però l'obra es va suspendre amb l'arribada de Giulio Romano.

També va treballar a Milà com a enginyer militar per al duc Francesc II Sforza (1531-1532). Al juny de 1532, durant un retorn temporal a Màntua, Lorenzo va rebre l'encàrrec d'Aloisio Gonzaga, senyor de Castel Goffredo, per crear alguns dibuixos útils per a la fortalesa de la ciutat.^[1]

Després va tornar a Màntua on està documentada la seva presència a la cort fins al 1537.

Encara que l'interès de la cort de Mantuan per la mitologia i les antiguitats va absorbir la major part de la seva producció, va trobar temps per crear algunes obres de caràcter religiós com l'Adoració dels pastors al Worcester Art Museum. En aquesta obra es pot veure la influència de Costa en l'ús hàbil dels colors en el paisatge de fons.

• Adorazione dei pastori, vers 1505 , Tòquio, Museu Nacional d'Art Occidental
• Giudizio di Mida, 1512, Berlín, Staatliche Museen
• San Giovanni Evangelista, vers 1515, Porto Ercole, Basílica de la Santa Creu
• Ninfa dormiente, 1522-23, oli sobre taula, 31x38 cm, Florència, Galeria Uffizi
• Allegoria della Fortuna, 1525, oli sobre taula, 100x76 cm, Milà, Pinacoteca di Brera
• Santi Pietro, Paolo e Antonio da Padova, 1530, Màntua, Església de Sant'Apol·lònia Verge i Màrtir (Màntua)
• Compianto su Cristo morto, 1533, Màntua, Museu del Palau Ducal
• Scena allegorica, Verona, Museu de Castelvecchio
• Allegoria profana, New York, col·lecció privada

• The Grove Dictionary of Art, MacMillan Publishers (2000)
• Maria Farquhar, Catàleg biogràfic dels principals pintors italians,[1](italià) a cura di Ralph Nicholson Wornum, Woodfall & Kinder, Angel Court, Skinner Street, Londres; Còpia digitalitzada per Google Books de la Universitat d'Oxford el 27 de juny de 2006, 1855, pàgina 83.
• Dottore Pasquale Coddè, Secretaria de Belles Arts a Màntua, Memòries Biogràfiques, [[2]](italià) posada en forma de Diccionari de Pintors, Escultors, Arquitectes i Gravadors Màntua, editat per Augment i escrit Doctor Physicist, Luigi Coddè, Als germans Negretti, Màntua; Còpia digitalitzada per Googlebooks de la Universitat d'Oxford el 16 d'octubre de 2006, 1837, pàgines 72-93.
• Mariano Vignoli Giancarlo Cobelli, Da terra aperta e ben intesa fortezza. Le mura e le fortificazioni di Castel Goffredo, Mantova, 2010.
• Enzo Boriani, Castelli e torri dei Gonzaga nel territorio mantovano, Brescia, 1969.
• Enciclopedia Tematica - Arte, L'Espresso Grandi Opere, 2005, p.1213
• Leandro Ventura, LEONBRUNO, Lorenzo,[3](italià) Diccionari biogràfic dels italians,[4](italià) vol. 64, Roma, Istituto dell'Enciclopedia Italiana, 2005. URL consultada el 2 de març de 2017. Edita a Wikidata.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lorenzo Leonbruno