Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Lluita canària

Infotaula d'esportLluita canària
Tipuslluita Modifica el valor a Wikidata
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata

La lluita canària és un esport de lluita de les Illes Canàries. Els lluitadors tenen com a objectiu desequilibrar el contrari per a fer-li tocar el terra amb qualsevol part del cos que no siguen les plantes dels peus.[1] Per tal de trencar l'estabilitat de l'oponent, no està permesa la lluita des del terra, com ocorre amb altres modalitats. El seu origen prové dels antics canaris.

Pràctica

La lluita canària és un esport d'oposició que es fonamenta en l'enfrontament de dos adversaris. Aquests procuren, des d'una posició inicial de bipedestació i agafament a la bocamànega del pantaló, desequilibrar el contrari per a fer-li tocar el terra amb qualsevol part del cos que no siga la planta dels peus. La lluita es desenvolupa dins d'un terreny de joc circular i, normalment, amb un temps límit d'un minut i mig. Per a fer caure l'oponent, s'utilitzen una sèrie de manyes o tècniques (de mans, de peus o combinades), i entre les quals està prohibit el colpeig.[2]

Existeixen diversos sistemes de lluita, com ara tres les dues millors, lluita correguda o tots contra tots. També pot practicar-se en enfrontaments individuals, per pesos, categories o desafiaments. La forma més habitual es l'anomenada tres les dues millors (tres las dos mejores). Aquest sistema es desenvolupa generalment entre dos equips de dotze lluitadors per bàndol, que s'enfronten individualment. Els lluitadors s'enfronten durant tres agarrades, de forma que el perdedor resulta eliminat. Un equip guanya quan ha eliminat tots el lluitadors de l'equip contrari.[3]

Manyes

En lluita canària, una manya és un moviment o conjunt de moviments que es realitzen amb el fi de fer caure el contrari, sense arribar a colpejar-lo. Per a això, s'hi poden utilitzar les cames, els braços o la resta del cos, sempre que es respecten les regles establides. Les manyes poden dividir-se en tres grups:[4]

Manyes d'agafament

Són les que consisteixen a agafar alguna part del cos del contrari per a fer-lo caure, ja siga alçant-lo o fent que perda l'equilibri. Exemples d'aquestes manyes són cogida de muslo, cogida de tobillo, cogida de corva, cucharón, sacón, pata de cabra (de aire, de camisa i de sobaco), levantada i cadera.

Manyes de bloqueig

Són aquelles que consisteixen a blocar el moviment d'alguna part del cos del contrari, tant amb els braços com amb les cames, per a desestabilitzar-lo i portar-lo a l'arena, sense arribar a l'estrangulació o luxació. Alguns exemples són toque por dentro, toque para atrás, toque por fuera, garabato, traspiés, pardelera, burra o atravesada.

Manyes de desviament

Són aquelles que consisteixen a moure el cos per a desviar l'acció del contrari i, amb la pròpia força d'aquest, desestabilitzar-lo. Alguns exemples són desvío, tronchada, toque por dentro i vacío.

Referències

  1. «Lucha» (en castellà). Diccionario de la Academia Canaria de la Lengua. [Consulta: 12 juny 2020].
  2. «Lucha canaria: un deporte noble lleno de valores» (en castellà). Canarias Confidencial, 17-04-2019. [Consulta: 15 juny 2020].
  3. «Reglas del Deporte de la Lucha Canaria» (en castellà) p. 10-11. Federación Lucha Canaria, 2019. [Consulta: 12 juny 2020].
  4. «La lucha canaria. Técnica y mañas» (en castellà). Gobierno de Canarias. [Consulta: 13 juny 2020].

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9