|
Lluís Prenafeta i Garrusta
Lluís Prenafeta i Garrusta (Ivars d'Urgell, 1939)[1] és un empresari i polític català vinculat a Convergència Democràtica de Catalunya. BiografiaTot i néixer a Ivars d'Urgell visqué la seva infantesa i joventut al barri de Sants de Barcelona.[1] Després de passar per l'Institut del Teatre treballà de comercial. De l'any 1980 al 1990 fou secretari general de la Presidència. Activitat políticaEl 1976 entrà a militar a Convergència Democràtica de Catalunya[2] i col·laborà en les campanyes per les eleccions generals i municipals. S'involucrà amb el partit fins a ser elegit president de districte, entrant així al Consell Nacional de la formació. Jordi Pujol li proposà de col·laborar de cara a la campanya de les primeres eleccions autonòmiques (any 1980). Una de les idees de Prenafeta fou visitar els Casals Catalans de Mèxic i Veneçuela. Des d'aquell moment la projecció exterior fou una de les seves tasques (també un cop a la Generalitat). Un cop guanyades les eleccions de 1980, Jordi Pujol nomenà Prenafeta secretari de la presidència de la Generalitat de Catalunya.[3] Aquest càrrec l'exerciria fins a l'u de juny de 1990. Ocupant aquest càrrec, Prenafeta treballà en diversos aspectes de la política del govern català com la gestació de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió a través de la Direcció General de Règim Jurídic de Ràdio i Televisió.[4] Un cop havent deixat el càrrec de Secretari de la Presidència no ha tornat a exercir cap més càrrec rellevant ni en l'administració ni en partits polítics, treballant exclusivament en l'empresa privada. El 1999 va publicar L'ombra del poder, amb la col·laboració de Vicent Sanchis, qui també li prologà El malson, quan la realitat supera la ficció (2010).[5] L'any 2001 va crear la Fundació Catalunya Oberta (FCO), de la qual fou vicepresident.[6] Aquest think tank «és una entitat independent emmarcada en la ideologia liberal» i «té com a objectius analitzar, defensar i promoure els valors de la societat oberta, la llibertat, la democràcia i l'economia de mercat», segons es defineix a la seva pàgina web, i va posar fi a la seva existència en 2017.[7] Imputació judicial i condemna pel cas de corrupció PretòriaEl 27 d'octubre del 2009 va ser arrestat en el marc de l'operació Pretòria contra la corrupció urbanística junt a Macià Alavedra (vinculat també a Convergència Democràtica de Catalunya) i Bartomeu Muñoz del PSC.[8] El dia 30 d'octubre ingressà a la presó de Soto del Real, de la que en va sortir en llibertat amb càrrecs després de pagar una fiança d'1 milió d'euros.[9] Fou condemnat a 1 any, 11 mesos i 27 dies de presó per tràfic d'influències i blanqueig de capitals amb atenuant de dilació indeguda i confessió, i el decomís de 5,2 milions d'euros de Prenafeta.[10] Tot i retirat de la política i declarat culpable per corrupció ha seguit mantenint el suport de destacats membres de Convergència Democràtica de Catalunya com Jordi Pujol, i fins i tot ha estat convidat a la presa de possessió del President Artur Mas.[11] Publicacions
Referències
|
||||||||||||
