Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Llista de nakharark

Nakharark eren senyories hereditàries d'Armènia, sorgides abans de l'any 300. Les famílies van perdre els territoris progressivament, els més importants el 1021 (Vaspurakan), 1045 (Ani o Shirak) i 1064 (Vanand o Kars). Les famílies van subsistir a l'exili i algunes encara existeixen. Un nakharar és un senyor local i també el seu domini; el plural armeni és nakharark (un senyor o una senyoria = nakharar; diversos senyors o diverses senyories = nakharark)

Llista alfabètica

Famílies de nakharark
Nom Feu
Abekhian Abekhiank (Airarat)
Adahuní[1] Mazaz i Masiatsun (Airarat), a la costa occidental del llac Sevan
Akean[1] Akè (Vaspurakan)
Akeatxí Vaspurakan
Albiburlian Desconegut
Aldzuní[1] Arzanene
Amatuní Aragatsotn (Airarat)
Andzevatxí Andzevatxik
Andzteatxí[1] Anzitene i Sofene
Anklaí[2] Ankl
Apahuní Apahunik
Aragatsean[1] Aragatsotn
Arartuní[1] Masiatsun (Airarat)
Aravekhian Vanand (Kars i Airarat)
Arberaní[1] Arberanik (Vaspurakan)
Artsruní Albag i Adiabene
Arxamuní Arxamunik, Sofene i Arxarunik
Artaixatean[1] Airarat
Artaixessian Artaixessiank (Vaspurakan)
Arxakuní Carenitis i Akhiovit (Tauruberan)
Asparuní[1] Aspakuneats Dzor (Tauruberan)
Aixotsí[1] Aixots
Bagratuní Nombrosos (vegeu-ne l'article)
Bakhdassarian o Bagawanean[3] Bagrevand (Airarat)
Baluní Balahovit, Sofene i Vaspurakan
Bassenean[1] Bassèn (Airarat)
Beznuní Beznunik (Tauruberan)
Boguní[1] Bogunik (Vaspurakan)
Bujuní[1] Bujunik (Vaspurakan)
Daixtkaruní o Dashkaruní[1] Daixtakaran
Derdjaní[1] Derdjan
Dimaksian Airarat, Taik i Xirak
Djidjarakatsí Djidjarakat
Dziunakan Dziunakank
Ekeleatzí[4] Keltzene
Endzaiatsí[5] Endzaiats
Ervanduni Haiots Tzor (Vaspurakan)
Gabelian Gabelianq (Airarat)
Garmanatsi Gardman (Uti)
Gazrikean Gazrikeanq (Vaspurakan)
Gelamean[1] Gelarquniq (Siunia)
Gentuni Nig (Airarat)
Gnuní Apahunik, Akhiovit, Arberaní (Llac Van)
Goltnatsí o Goltan[1] Gogtn
Gugaratsí[5] Gugarq
Gukan o Gowkean[1] Gukan (Vaspurakan)
Haixtuní[1] Tauruberan, Sofene
Haikazuní Harq o Arq (Tauruberan)
Harqian Hark (Tauruberan)
Havnuní Havnunik (Airarat)
Heruní o Herheruni[1] Her o Khoi
Intzayetsi Andzakhí Dzor (Vaspurakan)
Kamsarakan Arxarunik (Airarat)
Karbelian Karib (no localitzat)
Kartuni Kartunik (Corduena)
Kaspuní o Kazb[1] Phaitakaran
Kokhovtuní Kogovit
Korduatsí[1] Corduena
Korkhoruni Khorkhorunik (Vaspurakan)
Krtshuni Krtshuniq (Vaspurakan)
Malkaz Her o Khoy
Malxazuni descendents dels Malkaz Her o Khoy
Mamikonian Taron, Bitlis, Sassun, Bagrevand, Aragadzotn i altres
Manavazian Mantziciert
Mandakuni Arxamunik (Tauruberan)
Maznuní Mazas (Airarat)
Metznuní Ardshishatovit i Metznuniq (Vaspurakan)
Mokatsi Mokq (Llac Van)
Parspatuni Parspatuniq (Vaspurakan)
Qadjberuni Ardjesh (Llac Van)
Rapshonian Nakhtxivan
Remposian nord-oest del llac Urmia
Reixtuní Reixtunik (sud del llac Van)
Saharuni Shirak (Airarat)
Sahuní Sahuniq (Sofene)
Saluni Saluniq (Arzanene)
Sanasuni Sassun (Arzanene)
Sharaian Xirak (Airarat)
Seruantztian Seruantztian
Sikluni Taron
Spanduni Spanduniq (Phaitakaran)
Taietsí[1] Taiq
Taigrean Taigreanq (Vaspurakan)
Tamberatsí Tamber (Sud-est d'Armènia
Taixiratsí Taixir (Airarat)
Tatevian Província de Siunia
Tayetsi[1] Desconegut
Teruni Teruni (situació desconeguda)
Thornetsi Djahan (Vaspurakan)
Trpatuni Trpatuniq (Vaspurakan)
Tzalkuní Tzalkotn (Airarat)
Tzavdeatsí Sotq (Siunia)
Tzophuní[1] Tsopq o Sofene
Uteatsí Uti
Urtzetsi Urdz (Airarat)
Vahevuní Mardali (Tauruberan)
Vaikuni Vaikunik (al sud del llac Sevan)
Vanantsi Vanand (Airarat)
Varajnuní Varaznuniq (Airarat)
Vardazvuní[6] Desconegut
Vijanuni[6] Desconegut
Vorduní Orduniq al Bassèn (Airarat)
Xordzean[1] Xorzeanq (Sofene)
Yerevarai Yerevarq (Tauruberan)
Zarehavanian Zarehavan (Llac Urmia)

Llista de nakharark ordenades per nom de territori

Cada nom és el del territori, en primer lloc la província, després els districtes (només els de les províncies més rellevants) i després els subdistrictes o els grans districtes (amb els seus districtes). Alguns dels districtes pertanyien a més d'una família o van estar governats successivament per famílies diferents.

  • Aluània o Aghuània
    • Bekh
    • Getaru
    • Hoband
    • Kalats Daixt
    • Kambejan
    • Kholmag
    • Shake
    • Vostan
    • Yekhni
  • Gugarq Central i oriental
    • Aixots
    • Bolnopor
    • Dzorpor
    • Javakh
    • Kolbopor
    • Kueshapor
    • Mangleatspor
    • Sobopor
    • Trelq
    • Tashrats Shepakanutyun
    • Aigarq
    • Aitvanq
    • Kartuniq
    • Korduq (Corduena)
    • Motolanq
    • Pok Albaq (Petit Albag)
    • Tsauq
    • Vorsirank
    • Mardpetakan (regió oriental de Vaspurakan)
      • Tajgrian
      • Gabitian
      • Bakan
      • Artavanian
      • Gazrikan

Referències

  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 1,24 1,25 Atabekian, Vrej. «Armenian Princely Families». The Union of the Armenian Noblement. Arxivat de l'original el 2020-07-31. [Consulta: 8 desembre 2021].
  2. ↑ Toumanoff, Cyril. Studies in Christian Caucasian history. Washington: Georgetown University Press, 1963, p. 167. 
  3. ↑ Kurkjian, Vahan M. A history of Armenia. Nova York: Armenian General Benevolent Union of America, 1959, p. 86. 
  4. ↑ De Morgan, Jacques. Histoire du peuple arménien depuis les temps les plus reculés de ses annales jusqu'à non jours. París: [S.n.], 1019, p. 57. 
  5. ↑ 5,0 5,1 Toumanoff, Cyril «Introduction to Christian Caucasian Histori: II: States and Dynasties of the formative period». Traditio, 17, 1961, pàg. 67.. DOI: https://www.jstor.org/stable/27830424?seq=1#metadata_info_tab_contents.
  6. ↑ 6,0 6,1 Toumanoff, Cyril «Introduction to Christian Caucasian Histori: II: States and Dynasties of the formative period». Traditio, 17, 1961, pàg. 93.. DOI: https://www.jstor.org/stable/27830424?seq=1#metadata_info_tab_contents.
  7. ↑ Atabekian, Vrej. «Armenian Princely Families». The Union of the Armenian Noblement. Arxivat de l'original el 2020-07-31. [Consulta: 7 desembre 2021].
  8. ↑ Toumanoff, Cyril «Introduction to Christian Caucasian Histori: II: States and Dynasties of the formative period». Traditio, 17, 1961, pàg. 66-67, 69-71, 74, 82-83, 86-88, 90-93.. DOI: https://www.jstor.org/stable/27830424?seq=1#metadata_info_tab_contents.

Enllaços externs
Kembali kehalaman sebelumnya