|
Bagratuní
Els Bagratuní (armeni: Բագրատունիներ, Bagratuniner) o bagràtides foren una dinastia que va governar part de les actuals Armènia, el Bagrevand a les fonts de l'Arsànies al dus de l'Airarat. Els Bagratuní, a més de ser senyors de Taron, Bagrevand, Dariunq, Moq, Mardastàn, Sper, Khoit, Sassun i Kulb entre d'altres, van ser reis d'Armènia, Ani, Kars, Bagaran i Taixir. Tenien el títol de tagadir. Se'ls considera relacionats amb la dinastia Bagrationi de Geòrgia. Els aspet eren els cap de la cavalleria, amb títol hereditari.[1] HistòriaEl seu origen no es coneix, però no tenen fonament les versions que els fan descendents del rei David; una descendència dels oròntides es força problematica. Grousset els fa de raça haigiana (armenia), ja que tenien els títols hereditaris de thagadir (posa corones, el dignatari que posava la corona al cap del nou rei quan era consagrat) fins al 428 (quan la reialesa fou abolida) i el d'aspet o cap de la cavalleria. Procopi esmenta una família armènia el 535 que anomena Aspetianoi que podrien ser els bagràtides (derivaria del seu títol d'«aspet») i Toumanoff diu que el nom Aspetuní fou un nom antic. Els bagràtides van reclamar un origen hebreu o més exactament davídic. Els primers territoris (el Bagrevand o Bagravandene, del que agafen el nom) els haurien rebut de la dinastia oròntida d'Armènia. En el moment de la conversió d'Armènia, al llindar del segle iv, els Bagràtides apareixen governant en diversos cantons a més del Bagrevand: Syspiritis (Sper), al mitjà Acampsis, amb el gran castell de Smbatawan (Baybert), i possiblement ja a Kogovit, a l'est del Bagrevand, dominat pel castell de Dariunq, que pertanyia als reis arsàcides, així com a Tamoritis (Tmoriq), al extrem més meridional de Vaspurakan, a la Corduena. En aquesta època també apareixen com a encarregats coronació hereditària dels Reis de la Gran Armènia (thagadir) i com a Guardians de les Muntanyes Moschics, i també porten el títol d'Aspet (originalment, Mestre de Cavalleria), del que podria derivar el cognom Aspetuni, portat anteriorment per aquesta dinastia. Al segle ii una branca de la família es va establir a Ibèria i hauria rebut dels reis el ducat d'Odzrkhe que van conservar fins al segle v. Entre el segle vii i el ix, dotze prínceps Bagràtides van ocupar el càrrec de Príncep d'Armènia (o els seu equivalent), quatre d'ells completats per la cort de Constantinoble amb la dignitat de curopalata. En el període àrab, i en part en relació amb la insurrecció del 771-772 (en què Sembat VII Bagratuní, príncep dels Bagràtides i Líder Suprem d'Armènia, va perdre la vida), els Bagràtides van perdre Kogovit, Tmoriq i el seu control momentani de Vaspurakan davant els Artsrunís, però va adquirir dels Mamikònides la majoria de Taron, el sud de Tayk (Tao) i (vers 855/862) Bagravand; als Kamsarakan a través de compra) Arxarunik i Siracene, amb les ciutats de Bagaran i Ani, que havien de convertir-se en capitals dels Bagràtides, així com la Moxoene o Moq si bé aquesta fou posteriorment perduda davant els Artsrunís. El 885, la línia major de la casa (descendent de Sembat VII) va establir, en la persona d'Aixot V Bagratuní (Aixot I el Gran), la monarquia armènia, que estava inactiva des del 428 (quart Regne d'Armènia) i després va formar, a més de la branca principal dels Reis de Reis (després de 922/924) d'Ani, també les branques dels Prínceps de Taron (825/826 a 966/967) que fou més tard la dinastia romana d'Orient dels Taronita) i dels Reis de Kars (962-1067), els quals van abdicar a favor de l'Imperi Romà d'Orient, així com la dinastia dels Reis de Lori (titulats reis korikain de Taixir i Aghuània 982 1081; el títol d'Aghuània era nominal), que després del 1018 van seguir com a maliks durant altres dos segles més, i la de reis de Kakhètia (1029-1105), els territoris de les quals foren conquerits en la major part pel regne de Geòrgia (Kartli). La branca principal va arribar a la seva fi quan, el 1045, els romans d'Orient van intimar al rei Gaguik II a l'abdicació a favor de l'emperador Constantí IX, concedint al rei en compensació un domini a Capadòcia i un palau a Constantinoble, i després el van assassinar. La línia més jove (fundada pel germà de Sembat VII, Vassak Bagratuní) va passar a Ibèria després dels esdeveniments del 772 i va adquirir l'estat de la línia Guaràmida de la casa reial dels Cosròides Mihrànides (la Klardjètia); el 813, va adquirir, amb Aixot I, l'ofici hereditari de Príncep d'Iberia, a la qual la Cort Imperial va adjuntar la dignitat de curopalata; el 888, amb Adarnases IV, va restaurar la monarquia ibèrica inactiva des de 580; el 978, va heretar la Corona d'Abkhàzia (Còlquida o Georgia Occidental) i el 1008 Bagrat III va començar la unificació de totes les terres georgianes, assumint el 994 el títol de Rei de Reis, encara que va haver de renunciar a la Taoklardjètia a favor dels romans d'Orient. Aquesta línia Bagràtida va continuar, subdividida en diverses branques, per regnar fins a l'annexió per Rússia dels estats georgians al segle xix i ha sobreviscut fins al dia d'avui. Principals senyors (nakharar)
Llavors apareixen dues branques:
Més tard van dirigir la família Sembat VII Bagratuní (+775) i el seu fill Aixot IV Bagratuní (+826), i Vassak Bagratuní (germà de Sembat). Aquest darrer va adquirir Taron el 771 però la va perdre el 772 i va emigrar a Klardjètia (l'actual regió d'Ardahan) on va fundar la branca georgiana de la família amb el seu fill Adarnases de Tao com a duc de Tao (Taiq) L'altra branca, sorgida d'un altre fill de Sembat V Bagratuní (i germà de Aixot II Bagratuní), suposadament Varaz-Tirots II, va obtenir Taron a l'inici del segle viii, i després va ser dirigida per Sahak IV Bagratuní (754-771) i el seu fill Aixot II Bagratuní de Taron (771). Taron fou incorporada el 771 als dominis de l'altra branca derivada de Vassak, pare d'Aixot III el Cec i després representada per fill d'aquest Vassak Bagratuní. La branca principal, va continuar amb el ja anomenat Aixot IV Bagratuní que el 806 va ser reconegut gran príncep pel Califa
Reis d'Ani
Un net de David, anomenat Aixot V d'Ani (fill de Joan) va ser més tard governador d'Ani per compte de la dinastia shaddàdida. Reis de Kars
GenealogiaLa genealogia segons els coneixements actuals. Un traç continuat és una filiació segura, discontinu és hipotètica.
Bagràtides de TaronDe Bagrat Bagratuní, gran príncep del 830 al 851 a Sassun, Khoit i Taron va sorgir la branca dels Bagràtides de Taron:
De Sembat Ablabas, gran príncep del 826 al 854, va sorgir la rama de senyors de Mokq iniciada pel seu fill Sembat cap al 854.
I d'Aixot I, gran príncep del 854 al 890, va sorgir la rama dels reis de Bagaran, iniciada pel seu fill Shapuh
I del rei Aixot III Olomudz d'Ani va sorgir una altra dinastia real la dels reis korikain de Lori que van subsistir fins al segle xiii i que també van portar el títol de Reis de Taixir.
Es casa amb una filla del rei Ciríac III de Kajetia i ambdós seran el tronc dels Bagràtides de Taixir reis korikain de Lori. Bibliografia
Vegeu tambéReferències
Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bagratuní |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
