Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Llengua !Xóõ

Infotaula de llenguaLlengua !Xóõ

Modifica el valor a Wikidata
Data2011
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants2.500
Parlants nadius4.200 Modifica el valor a Wikidata
Parlat aDistricte de Ghanzi i Districte de Kweneng Modifica el valor a Wikidata
Autòcton deDistricte de Ghanzi, Districte de Kgalagadi, Districte de Kweneng, Districte del Sud i Hardap Modifica el valor a Wikidata
EstatBotsuana, Namíbia
Classificació lingüística
llengua humana
llengües khoisànides Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat3 en perill Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3nmn
Glottologtaaa1242 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuenmn Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1441 Modifica el valor a Wikidata
IETFnmn Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages593 Modifica el valor a Wikidata

La llengua ǃXóõ o Taa (també escrit !Khong i !Xoon) és una llengua tuu notable pel seu gran nombre de fonemes, potser el més gran del món.[1][2][3] També es destaca per tenir potser la càrrega funcional més important de consonants de clic, amb un recompte que va trobar que el 82% dels elements bàsics del vocabulari començaven amb un clic.[4]

La majoria de parlants viuen a Botswana, però uns quants centenars viuen a Namíbia. S'autoanomenen Xoon (pl. ǃXooŋake) o ʼNǀohan (pl. Nǀumde), segons el dialecte que parlin. Les llengües tuu són una de les tres famílies lingüístiques tradicionals que formen les llengües khoisan.

Classificació

Fins al redescobriment d'alguns parlants ancians de Nǁng als anys noranta, es pensava que Taa era l'últim membre supervivent de la família lingüística Tuu.

Dialectes

Hi ha prou variacions dialectals a Taa que es podria descriure més aviat com un continu dialectal que com una sola llengua. Els dialectes taa es divideixen en dos grups, cosa que suggereix una difusió històrica d'oest a est:[5]

  • Taa Occidental: ǃXoon Occidental de Traill i Nǀuǁʼen de Dorothea Bleek
  • Taa Oriental:
    • ǃAma (occidental)
    • Variants orientals
      • !Xoon Oriental (Branca aïllada)
      • Tsaasi – ǂHuan
        • Tsaasi
        • ǂHuan

Referències

  1. The Taa pronunciation of "ǃXóõ" can be heard in this recording, repeated from 0′16″ to 0′24″.
  2. Alan Barnard (…) Hunters and Herders of Southern Africa, p.xxii.
  3. Click languages
  4. See Sands & Gunnink (2019) "Clicks on the fringes of the Kalahari Basin Area." In Clem et al. (eds), Theory and Description in African Linguistics: Selected Papers from the 47th Annual Conference on African Linguistics. Language Science Press, Berlin, pp. 703–724.
  5. Naumann (2011) "A preliminary classification of Taa dialects".
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9