Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Llengües mixteques

Infotaula de família lingüísticaLlengües mixteques
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Distribució geogràficaCentre de Mèxic (Edomex, Puebla) i sud-est (Guerrero, Oaxaca).
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües mesoamericanes
llengües otomangues Modifica el valor a Wikidata
Subdivisions
Distribució geogràfica
Codis
Codi Glottologmixt1422 Modifica el valor a Wikidata

Les llengües mixteques són una subfamília de les llengües otomang del centre i sud-est de Mèxic, parlades en els estats de Mèxic, Puebla, Guerrero i Oaxaca. Des del punt de vista lingüístic aquest grup inclou tant al mixteca, com al cuicatec, com al triqui i probablement també l'amuzgo.

Descripció

Fonologia

El proto-mixteca va ser reconstruït inicialment per Longacre (1957) l'inventari consonàntic reconstruït ve donat per:

Bilabial Dental Palatal Velar Labiovelar Glotal
Nasal *m *n
Oclusiva *t *d *k *g *kʷ *gʷ
Fricativa *x *xʷ
Aproximant *l *y *w

Comparació lèxica

Els numerals següents mostren les diferències entre les llengües mixteques i la divergència entre elles:[1][2]

GLOSA Llengües mixteques Triqui Amuzgo PROTO-
MIXTECA
Amoltepec S. Lucía S. Tlaxiaco Mixtepec Metlatónoc N. Tlaxiaco Peñasco Copala Guerrero S. Pedro
'un' ĩ ĩ² ĩ ɨ3ɨn3 ĩ ĩ ĩː ĩ´ĩ´ ʔī̃̄ĩ̄ ʔɔ² kwi² nkwi⁵
'dos' uu² ūː u3wiʔ4 ùvì ùvì úù ʔūù wih¹ we4 we¹ *wi
'tres' u²ni² ūnì u3niʔ4 ùnì ùnì ũ´nĩ̀ ʔũ̄nĩ̀ waʔnũh¹ ndʲeː53 n¹dʲe³ *ʔni
'quatre' ku²mi21 kṹũ̄ ku4miʔ4 kùmǐ kùmí kũ´ũ̀ kũ̄ũ̀ kɜ̃ʔɜ̃h¹³ ɲe4kieː53 ɲe¹nke³ *kʲũ (?)
'cinc' ũ²ʔũ² ũ ̀ʔũ ̀ 3unʔ4 ũ ̀ʔũ ̀ ũ ̀ʔũ ̀ ũ´ʔũ` ʔũ̄ʔũ̀ ʔũʔ¹ ʔom4 ʔon¹ *ʔom
'sis' i²ɲu² ìɲù i4ɲuʔ4 ìɲù ìɲù ĩ´yũ` ʔĩ̄ɲù watɜ̃ʔ¹ yom4 yon¹ *ñu (?)
'set' u²ʦa² ūhʲà u3ʃaʔ4 ùʦà ùhà úhà ʔūxɑ̀ ʧih² ntʲ4kieːʔ3 n¹tʲkeʔ³ *kʲaʔ (?)
'vuit' u²ɲa² ūná u4naʔ4 ùnà ùnà ũ´nã̀ ʔũ̄nɑ̃̀ tũh² ɲẽː52 n¹ɲe³ *ña
'nou' ĩ¹ĩ¹ ĩ ̄ː ɨ4ɨnʔ4 ĩ `ĩ ` ĩ ĩ` ĩ´ĩ` ʔĩ̄ì ũː² ɲʲẽː52 n¹ɲhe³ ʔɨ̃
'deu' u²ʦi² ūhì u4xiʔ4 ùʦì ùhì úʃì ʔūʂì ʧiʔ² ki4 nki¹ *ki

En la taula anterior els nombres denoten tons, un nombre solament és un to de nivell i dos nombres junts un to de contorn (els nivells van del més alt "1" al més sota "3" o "4"). Per a les llengües mixteques també s'han emprat diacrítics sobre les vocals per marcar els tons. En general la taula usa l'Alfabet Fonètic Internacional com a transcripció amb dues excepcions: /y/ = AFI //j/ i /ñ/ = AFI //ɲ/.

Referències

  1. «Oto-Manguean numerals (Eugene Chan)». Arxivat de l'original el 2012-02-05. [Consulta: 14 desembre 2013].
  2. Otomanguean numerals (Metaverse)

Bibliografia

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9