Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Llengües gur

Infotaula de llenguaLlengües gur
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nigerocongoleses
llengües congoatlàntiques
llengües volta-congoleses Modifica el valor a Wikidata
Codis
Linguist Listgurx Modifica el valor a Wikidata

Les llengües gur, antigament dites llengües voltaiques, són una branca de la família de llengües nigerocongoleses. Són parlades a Benín, a Burkina Faso, a Costa d'Ivori, a Ghana, a Mali, a Níger, a Nigèria i a Togo

Etimologia

Gour és un neologisme que el lingüista alemany Gottlob Krause ha inventat l'any 1895 a partir de la primera síl·laba que se sent a diferents etnònims de pobles el parentiu lingüístic dels quals ha percebut : Gourmantché, Gourounsi, …[1]

Classificació

gour del Nord


oti–volta (28 llengües, entre les quals moré, mamprusi, dagbani i gourmantché)



bwa (bwamu, bomu, bobo-wule)




koromfe



gour del Sud


gourounsi (20 llengües, entre les quals kabiyè)




cerma–tchourama (cerma, tchourama)



lobi–dyan (lobi, dyan)





doghose–gan (dogosé, kaansa, khisa)



? dogoso–khe (dogoso, khe)



Referències

  1. Les Etats-nations face à l'intégration régionale en Afrique de l'Ouest - Le cas de la Côte d'Ivoire. KARTHALA Edition, 1 juny 2009, p. 240. 

Bibliografia

  • Emmanuel N. Té. Mensah, Atlas des langues gur de Côte d'Ivoire, Agència de Cooperació Cultural i Tècnica, Niamey ; Universitat d'Abidjan, Institut de Lingüística Aplicada, Abidjan, 1983, 318 pàg.
  • N. Nikiema, Orthographe standard et harmonisée des langues gur, El Cap, 2005, 20 pàg.
  • André Prost, Contribution à l'étude des langues voltaïques, IFAN, Dakar, 1964, 461 pàg.
  • Manfred von Roncador i Gundrun Miehe (i al.), Les langues gur (voltaïques) : bibliographie commentée et inventaire des appellations des langues, Köppe, Colònia, 1998, 283 pàg. (ISBN 3896451111)

Enllaços externs

  • (anglès) Articles sobres les llengües Gur Arxivat 2012-04-26 a Wayback Machine. (Journal of West African Languages)
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9