Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Llei Deixonne

Plantilla:Infotaula esdevenimentLlei Deixonne
Tipusllei de França
llei Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació13 gener 1951 Modifica el valor a Wikidata
EstatFrança Modifica el valor a Wikidata
JurisdiccióFrança Modifica el valor a Wikidata

Obra completa alegifrance.gouv.fr… Modifica el valor a Wikidata

La llei Deixonne fou la primera llei francesa que va autoritzar l'ensenyament de les llengües regionals de França. Fou proclamada com la «llei 51-46 relativa a l'ensenyament de les llengües i dialectes locals» l'11 de gener de 1951,[1] i fou vigent fins al 1975.[2] Va ser una primera derogació prudent a l'uniformisme lingüístic a França, perquè fins aleshores només s'hi autoritzava l'ús del francès en qualsevol organisme públic o d'ensenyament.

Autoritza l'ensenyament facultatiu de certes llengües regionals durant una hora a la setmana: el basc, el bretó, el català i l'occità i organitza la formació i recerca universitària sobre les llengües regionals i l'etnografia. Més tard se li afegiren dos decrets per autoritzar l'ensenyament del cors (decret 74-33 de 16 de gener de 1974), el tahitià (decret 81-553 de 12 de maig de 1981) i les llengües melanèsiques (decret 92-1162 de 20 d'octubre de 1992) (l'ajië, el drehu, el nengone i el paicî). A més, el decret núm. 70-650 de 10 de juliol de 1970 permet de tenir en compte les llengües regionals per a l'obtenció del baccalauréat. Fou nomenada llei Deixonne pel diputat Maurice Deixonne, el qual va redactar l'informe de la comissió parlamentària de l'Educació nacional i va presentar el projecte de llei. La llei Deixonne avui és abolida: fou substituïda per la llei Bas-Lauriol de 1975 i per la llei Toubon de 1994.

Referències

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9