Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Literatura maltesa

La literatura maltesa és tota aquella literatura originada a Malta o per part d'escriptors maltesos, així com aquelles obres escrites en maltès.

Història

Maltès escrit

Com que el maltès va aparèixer després que Roger I de Sicília acabés amb el domini àrab de l'illa, a finals del segle xi, hi va haver poc interès en desenvolupar una forma escrita d'aquesta llengua. Inicialment, només el clergat, l'aristocràcia i la burgesia eren capaços de llegir i escriure, i la major part de les seves comunicacions les realitzaven en llatí. Al llarg dels segles, l'ús del maltès va ser poc encoratjat per part dels poders polítics de l'illa, que intentaven enfortir la llengua del país que tenia possessió de Malta en aquell moment. Sota el govern de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, tant el francès com l'italià eren els idiomes utilitzats en els documents oficials, mentre que durant el període colonial britànic l'ús de l'anglès va ser encoratjat mitjançant l'educació, considerant l'italià com la segona llengua més influent. No va ser fins al 1936 que el maltès va ser reconegut com la llengua oficial de l'illa. És destacable que el maltès sigui l'única llegua europea sense una forma escrita fins al segle xix, quan persones com Mikiel Anton Vassalli van dedicar esforços per transcriure el maltès en una forma escrita, tot i que hi ha exemples de maltès escrit des de principis del segle xv.

Diglòssia

El desenvolupament d'obres literàries en maltès s'ha vist afectat per la diglòssia que ha caracteritzat la cultura de Malta al llarg de la seva història. Durant molts de segles, el maltès va ser conegut com la llengua "de la cuina i del taller", mentre que l'italià era la llengua de l'educació, la literatura, les arts, el dret i el comerç.[1] Així, fins a principis del segle xx, la major part de les obres literàries escrites a Malta ho eren en llengua italiana, realitzades per part de la comunitat d'italians maltesos. A principis de la història de Malta, la diglòssia es manifestava en la coexistència d'una forma desenvolupada del siculoaràbic i la llengua d'un seguit de governants, principalment el llatí, el grec, el sicilià, el francès, el castellà i l'italià. A partir del 1800 aquestes llengües van ser substituïdes per l'anglès. Actualment, el maltès té molts de barbarismes provinents de les llengües romàniques i de l'anglès.

Segons el professor Oliver Friggieri:

Els escriptors maltesos van desenvolupar un moviment local italià ininterromput que va persistir fins fa unes quatre dècades, mentre que el maltès com a llengua literària va començar a coexistir-hi a gran escala durant les darreres dècades del segle xix. Mentre que el maltès ha prioritzat, històricament, el nivell de llengua parlada, l'italià ha tingut la prioritat de ser el mitjà escrit exclusiu. La llengua nativa només havia d'esperar l'arribada d'una nova mentalitat que pogués integrar la tradició popular no escrita amb una d'escrita i acadèmicament respectable.[2]

Escriptors maltesos destacats

Llibres més destacats en maltès

Referències

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9