Literatura anglo-llatinaLa literatura anglo-llatina és literatura de Gran Bretanya escrita originalment en llatí. Inclou literatura escrita en llatí de parts de la Gran Bretanya que no eren a Anglaterra o de parla anglesa: " Anglo -" s'utilitza aquí com a prefix que significa britànic en lloc d'anglès. Autors i estilCronistes com Beda (672 / 3–735), amb la seva Historia ecclesiastica gentis Anglorum, i Gildas de Rhuys (vers 500-570), amb el seu De Excidio et Conquestu Britanniae, van ser figures del desenvolupament de la literatura llatina anglesa, principalment eclesiàstica, als segles posteriors a la retirada de l'Imperi Romà cap a l’any 410. L' obra més important d'Adamnà (627 / 8-704) és la Vita Columbae, una hagiografia de Columba d'Iona, i l'obra supervivent més important escrita a l'Escòcia altmedieval. És una font vital per al coneixement dels pictes, així com una visió de la vida de l'abadia d''Iona d'Iona i dels monjos gaèlics altmedievals. La vida de Columba conté una història que ha estat interpretada com la primera referència al monstre del llac Ness. Escrita just després o possiblement contemporàniament amb la Vita Columbae d’ Adomnán, la Vita Sancti Cuthberti (cap a 699-705) és la primera peça de l'escriptura llatina de Northúmbria i la primera peça de l'hagiografia llatina anglesa.[1] La Historia Brittonum composta al segle IX s'atribueix tradicionalment a Nennius. És la font més antiga que presenta el Rei Artús com una figura històrica i és la font de diverses històries que van ser repetides i amplificades per autors posteriors. Al segle X l'estil hermenèutic es va convertir en dominant, però escriptors Conquesta normanda d'Anglaterra com Guillem de Malmesbury el van condemnar com a bàrbar. Vegeu tambéAlt medieval
Baix medieval
Tard medieval i renaixentista
Literatura moderna
Vegeu tambéReferències
Bibliografia complementària
|