Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Literatura anglo-llatina

La literatura anglo-llatina és literatura de Gran Bretanya escrita originalment en llatí. Inclou literatura escrita en llatí de parts de la Gran Bretanya que no eren a Anglaterra o de parla anglesa: " Anglo -" s'utilitza aquí com a prefix que significa britànic en lloc d'anglès.

Autors i estil

Cronistes com Beda (672 / 3–735), amb la seva Historia ecclesiastica gentis Anglorum, i Gildas de Rhuys (vers 500-570), amb el seu De Excidio et Conquestu Britanniae, van ser figures del desenvolupament de la literatura llatina anglesa, principalment eclesiàstica, als segles posteriors a la retirada de l'Imperi Romà cap a l’any 410.

L' obra més important d'Adamnà (627 / 8-704) és la Vita Columbae, una hagiografia de Columba d'Iona, i l'obra supervivent més important escrita a l'Escòcia altmedieval. És una font vital per al coneixement dels pictes, així com una visió de la vida de l'abadia d''Iona d'Iona i dels monjos gaèlics altmedievals. La vida de Columba conté una història que ha estat interpretada com la primera referència al monstre del llac Ness.

Escrita just després o possiblement contemporàniament amb la Vita Columbae d’ Adomnán, la Vita Sancti Cuthberti (cap a 699-705) és la primera peça de l'escriptura llatina de Northúmbria i la primera peça de l'hagiografia llatina anglesa.[1] La Historia Brittonum composta al segle IX s'atribueix tradicionalment a Nennius. És la font més antiga que presenta el Rei Artús com una figura històrica i és la font de diverses històries que van ser repetides i amplificades per autors posteriors.

Al segle X l'estil hermenèutic es va convertir en dominant, però escriptors Conquesta normanda d'Anglaterra com Guillem de Malmesbury el van condemnar com a bàrbar.

Vegeu també

Alt medieval

Baix medieval

Tard medieval i renaixentista

Literatura moderna

Vegeu també

Referències

  1. Love, R. C. (1999), "Hagiography", in Lapidge, Michael; Blair, John & Keynes, Simon et al., The Blackwell Encyclopaedia of Anglo-Saxon England, Oxford: Blackwell Publishing, p. 226, ISBN 978-0-631-22492-1, DOI 10.1002/9781118316061.ch8

 

Bibliografia complementària

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9