Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Listrosaure

Infotaula d'ésser viuListrosaure
Lystrosaurus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Període
Estat de conservació
Fòssil
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
FamíliaLystrosauridae
GènereLystrosaurus Modifica el valor a Wikidata
Cope, 1870
Nomenclatura
Sinònims
  • Prolystrosaurus
Espècies
  • L. andersoni
  • L. frontosus
  • L. hedini
  • L. latifrons
  • L. maccaigi
  • L. robustus
  • L. weidenreichi
  • L. youngi
Mida

Els listrosaures (Lystrosaurus) són un gènere extint de teràpsids que visqueren entre el Permià superior i el Triàsic inferior. En el seu punt àlgid, fou un animal tan comú que el 95% dels vertebrats terrestres pertanyien a aquest gènere. Se n'han trobat restes fòssils a Àfrica, l'Antàrtida i l'Índia. Se n'han trobat fòssils en aquests llocs tan diferents perquè en aquella època aquests continents formaven el supercontinent de Pangea.

Feia entre 80 cm i 2 m, tenia les extremitats curtes i robustes, les anteriors més potents que les posteriors, el que sembla indicar es tractava d'un animal excavador. Al crani hi tenia dos narius situats molt enlaire, gairebé a nivell dels ulls. Dos ullals considerablement grossos li sortien de la mandíbula superior, servint-li tant per a excavar a la recerca d'arrels, perquè era herbívor, com per a la defensa. Si durant força temps el listrosaure fou considerat un animal d'aiguamolls, a la manera dels actuals hipopòtams, avui el criteri ha canviat i se sospita que pogueren viure en zones més àrides.

Referències

  1. Entrada «Lystrosaurus» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9