Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Licínia (vestal)

Plantilla:Infotaula personaLicínia
Biografia
Naixementsegle II aC Modifica el valor a Wikidata
Mort113 aC Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióvestal Modifica el valor a Wikidata
Família
PareGai Licini Cras (tribú de la plebs) Modifica el valor a Wikidata

Licínia (en llatí Licinia) va ser una verge vestal, filla de Gai Licini Cras, tribú de la plebs el 145 aC.

El 123 aC va consagrar una capella en una plaça pública, però el col·legi de pontífex va declarar que en ser la plaça pública s'havia de fer la consagració sota ordre del poble i, per tant, era invalida i la capella s'havia d'enderrocar.

L'any 114 aC va ser acusada (junt amb altres dues vestals) d'incest. Segons sembla la verge vestal Emília va ser seduïda per un cavaller de nom Luci Veturi. Emília llavors va convèncer a les seves companyes Màrcia i Licínia de tenir relacions sexuals amb amics de Veturi. Màrcia es va limitar a tenir relacions amb un sol home, però Emília i Licínia ho van fer amb nombrosos amants. Finalment l'esclau Mani, que les ajudava en els seus afers, al no obtenir la llibertat ni cap recompensa pel seu silenci, les va delatar i va ser jutjades. El col·legi de pontífex presidit per Luci Cecili Metel va condemnar a Emília però va absoldre a Licínia i Màrcia. Llavors el tribú de la plebs Sext Peduceu va portar el cas davant dels comicis, que van sostreure el cas de la jurisdicció dels pontífexs i van nomenar Luci Cassi Longí per investigar l'afer. Finalment Licínia (defensada per Luci Licini Cras) va sercondemnada igual que Màrcia, i encara d'altres vestals. La severitat del judici no va agradar a l'opinió pública, que va protestar. Marc Antoni l'orador va ser acusat de ser un dels amants de les verges però el van absoldre. Per purificar l'estat per aquests sacrilegis es van fer diverses cerimònies i es va construir un temple en honor de Venus Verticòrdia, i es van cremar vius quatre homes al Forum Boarium (dos grecs i dos gals) segons manaven els llibres sibil·lins.

Aquesta història té certa importància, ja que demostra que en temps relativament antics les dames romanes d'alt rang ja havien adoptat els costum llicenciosos que van arribar més tard a ser encara més importats i van donar dones com Valèria Messal·lina.

Una altra vestal amb el nom de Licínia és mencionada més endavant. Va ser acusada de tenir relacions amb Marc Licini Cras Dives I el triumvir, al segle i aC, i probablement era la mateixa que va tenir relacions amb Luci Licini Murena (63 aC).[1]

Referències

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II. Londres: Taylor and Walton, 1846, p. 781-782. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9