|
Liber Elegantiarum
El Liber Elegantiarum és un repertori de paraules i frases català-llatí, obra del notari o escrivent valencià Joan Esteve (Johannes Stephanus), publicat a Venècia per l'editor Paganinus de Paganinis el 3 d'octubre de l'any 1489.[1] Es tracta d'una obra destinada a l'ensenyament del llatí en la qual, partint de frases escrites en català, s'ofereix la frase llatina equivalent. El colofó del llibre diu:
Se’l considera el primer diccionari de la llengua catalana, ja que les obres lexicogràfiques anteriors són col·leccions de glosses o postil·les marginals de paraules difícils de certes obres (explicacions de "vocables escurs"[2]), o rimaris (diccionaris per a fer rimes).[3] Basant-se en la data de la seva dedicatòria (1472), se’l considera el primer diccionari d'una llengua romànica. Sigui fiable o no una tal data, el que és cert és que es tracta d'una obra que apareix en una època (darreries del s. XV) en la qual es detecta una important atenció a la llengua romanç pròpia de cada territori, i es publiquen obres en què s'expliquen les paraules o frases llatines a partir dels seus equivalents en vulgar. Així, el 1487 Loys Garbin (Louis Cruse) publica a Ginebra el seu Vocabulaire latin-françois, el 1490 Alfonso de Palencia publica el seu Universal vocabulario en latín y en romance i el 1492 Nebrija imprimeix el seu Lexicon latino-castellanum et castellano-latinum. FontsEls estudiosos de l'obra, entre els quals destaquen Francesc de Borja Moll, Germà Colón i Lluís Polanco, han assenyalat com a obres de les quals Joan Esteve se serveix d'exemple quant a la forma i, molt especialment, pel que fa als continguts, les Elegantiae latinae linguae (1471) de Lorenzo Valla, els Rudimenta grammatices (1473) de Niccolò Perotti[4] (un best-seller de l'època) i, com va esbrinar Moll, el Liber Facetiarum (Llibre de les facècies) de Poggio Bracciolini, del qual extreu les frases o fragments més lúbrics i desvergonyits. Recentment (2003), Andrés Colón i Germà Colón, en publicar les Sententiarum variationes seu Synonyma de Stephanus Fliscus (Stefano Fieschi de Soncino) —un manual per a l'ensenyament del llatí als minyons, amb frases en italià amb el seu equivalent en llatí, i que fou adaptat al castellà per Nebrija i al català per Jeroni Amiguet—, han revelat que la meitat de les frases que conté aquest llibre de Fliscus foren manllevades per Joan Esteve i incloses en el Liber Elegantiarum. Notes
Vegeu tambéBibliografia
|
|||||||||||||
