|
Leucoaraiosi
 La leucoaraiosi és una malaltia de la substància blanca periventricular. Pot ser detectada per tomografia computada (TC) d'alta freqüència, com una hipodensitat,[1] i ressonància magnètica (RM), com una hiperintensitat.[2] Es veu sovint en les persones grans, però de vegades en els adults joves.[3] El terme leucoaraiosi va ser encunyat en 1986[4][5] per Hachinski, Potter, i Merskey com un terme descriptiu per a la rarefacció ("araiosi") de la substància blanca, que es mostra com una disminució de la densitat en la TC i l'augment d'intensitat de senyal en les seqüències T2/FLAIR (hiperintensitats de la substància blanca) en la RM. Se sospita que mecanismes vasculars en són responsables. La hipertensió arterial, el tabaquisme, la diabetis mellitus, la hiperhomocisteïnèmia i les malalties cardíaques són factors de risc de la leucoaraiosi. És causada per múltiples infarts de petits vasos en la substància blanca subcortical; en general, és el resultat d'una hipertensió crònica que condueix a la lipohialinosi dels petits vasos. Els pacients poden desenvolupar una síndrome de demència subcortical.[6] La leucoaraiosi s'ha notificat en una etapa inicial de la malaltia de Binswanger, però aquesta evolució no sempre succeeix. Referències A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Leucoaraiosi
|
||||||||||
