LandnámabókLandnámabók (Llibre de l'assentament, Llibre de l'establiment o Llibre de la colonització, sovint designat abreujadament amb la forma Landnáma), o Liber de occupatione Islandiae (com s'intitula la versió llatina corresponent), és un manuscrit islandès medieval que descriu detalladament l'assentament o establiment (landám) a Islàndia d'uns 400 colons, bàsicament noruecs entre els anys 870 i 930 dC. La versió original de la Landnámabók no s'ha conservat. Fou compilada possiblement en algun moment de la segona meitat del segle xi i se suposa que el compilador fou el famós Ari Þorgilsson inn fróði (1068–1148) o, si més no, que ell en va participar decisivament en la redacció.[1] Comença amb l'establiment d'Ingólfur Arnarson a Reykjavík i les seves reclamacions de la terra cap al nord, oest, est i sud. Després passa a descriure els descendents dels colons originals i narra els fets més destacats en la història de les seves famílies durant el segle xi. S'hi descriuen més de 3.000 persones i 1.400 assentaments o establiments diferents. La Landnámabók enumera 435 persones com a colons originaris, la majoria dels quals van establir-se al nord-est i sud-oest de l'illa. La Landnámabók continua sent actualment una font de valor inestimable[2] per al coneixement de la història i la genealogia de la població islandesa. Actualment, se'n conserven cinc versions medievals:
ReferènciesEnllaços externs
|