Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Lampas

Plantilla:Infotaula indretLampas
Tipusciutat antiga Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'entitat geogràficaCrimea Modifica el valor a Wikidata
Map
 44° 35′ 50″ N, 34° 22′ 10″ E / 44.5972°N,34.3694°E / 44.5972; 34.3694

Lampas (en grec antic: Λαμπάς, Lampàs) fou un port de la costa meridional del Quersonès Tàuric[1] conegut solament per una referència del Periple del Pont Euxí de Flavi Arrià, i per un altre text semblant, falsament atribuït al mateix Flavi Arrià.[2] Probablement tots dos beuen de la mateixa font.

Tots dos textos indiquen que era situat a 600 estadis del port dels tauroescites o Ateneó (grec antic: Ἀθηναιῶν), lloc desconegut, i a 800 de Teodòsia, és a dir, uns 125 km. Cap a occident, Arrià[3] el situa a 520 estadis del port de Símbolon, lloc també desconegut, i a 700 de Quersonès, és a dir, uns 110 km; per la seva banda, el periple anònim[4] situa Lampas a 220 estadis (uns 35 km) del cap de Criumetòpon (grec antic: Κριοῦ μέτωπον, Kríou Métōpon 'cap d'anyell'), que és el cap Saritx.[en] Això situaria Lampas a 800 estadis (ca. 125 km) de Teodòsia i 700 (ca. 110 km) de Quersonès: aproximadament entre Ialta i Aluixta. Efectivament, en aquesta zona hi hagué dues petites viles tàtares, anomenades Kutxuk Lambat[ru] i Biük Lambat[ru] (el 1945 reanomenada Mali Maiak), continuadores del topònim de l'antiga Lampas, segons que recull Dubois de Montpéreux (1843).[5] En tàrtar, Küçük Lambat i Büyük Lambat signifiquen 'petit far' i 'gran far', respectivament, ben igual que el grec λαμπάς, lampàs. Segons Smith, en aquest indret s'hi varen trobar ruïnes antigues.[6]

Hi ha una variant textual en el text d'Arrià que substitueix la primera referència a Lampas per Halmitis. Atès que aquest mot conté l'arrel grega ἅλς, hals 'sal', filòlegs com Smith ho volgueren relacionar amb un lloc de salaó al port de Lampas;[6] d'altres, però, simplement corregeixen el text reprenent la variant Lampas.[7]

Referències

  1. «Lampas 4». A: Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft. 
  2. A propòsit d'aquest text, vegeu Müller. Geographi Graeci Minores. Vol. I, p. 402.  Enllaç (llatí)
  3. Arrià, Periple del Pont Euxí, 30.
  4. Müller. Geographi Graeci Minores. Vol. I, p. 415.  Enllaç.
  5. DuBois de Montpéreux, Frédéric. Voyage autour du Caucase. Vol. VI, 1843, p. 7. 
  6. 6,0 6,1 Smith, William (ed.). «Lampas». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 22 juliol 2021].
  7. Müller. Geographi Graeci Minores. Vol. I, p. 395.  Enllaç.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9