La vida futura
La vida futura (Things to Come en el seu títol original en anglès) és una pel·lícula de l'any 1936 dirigida per William Cameron Menzies i protagonitzada per Raymond Massey, Ralph Richardson i Edward Chapman.[1] Ha estat doblada al català.[2] ArgumentNadal de l'any 1940. Davant el temor de la guerra, Europa s'arma. John Cabal (Raymond Massey), el doctor Edward Harding (Maurice Braddell) i l'optimista Passworthy (Edward Chapman) es reuneixen a la ciutat d'Everytown. La guerra esclata i es perllonga fins al 1966. Llavors, una terrible pesta s'estén pel món i mor mitja Humanitat. El 1970, John Cabal, en nom d'una renovada civilització, proposa reorganitzar la Terra. Més endavant, un esquadró d'avions bombardeja la ciutat amb el gas de la pau. L'any 2036, la ciència i la tecnologia han fet passos de gegant, però hi ha gent insatisfeta amb el progrés i el sistema polític.[1] Context històric i artísticLa vida futura és un sorprenent i, sens dubte, arriscat viatge cap a l'esdevenidor de l'ésser humà, en essència una oda al progrés de la Humanitat. Impulsat pel productor Alexander Korda, es veu atribuït amb al·legacions antibel·licistes, interessants especulacions científiques i encertats pronòstics de futur: els avions sense hèlixs, la Segona Guerra Mundial, The Blitz i els viatges tripulats a la Lluna. Tot això va ésser imaginat pel precursor britànic de la literatura de ciència-ficció Herbert George Wells, el qual, donant a conèixer el seu discurs sobre el socialisme utòpic, va proclamar un ideari d'evolució social i de permanent progrés tecnològic.[1] De la realització del projecte, se'n va encarregar el cineasta i dissenyador artístic William Cameron Menzies, qui abans havia col·laborat en títols rellevants com El lladre de Bagdad (Raoul Walsh, 1924) o Abraham Lincoln (D. W. Griffith, 1930). Amb la complicitat de l'escenògraf Vincent Korda i del mestre en efectes especials Ned Mann, el cineasta estatunidenc rodaria a Anglaterra la seua obra més ambiciosa, un equilibrat conjunt de drama, anticipació, simbologia, expressionisme i avantguardisme.[1] El trajecte cap a l'endemà de l'ésser humà arrenca el dia de Nadal del 1940, just abans que esclati una guerra cruenta, llarga i mundial, a la qual seguirà una terrible i devastadora epidèmia global. El metratge conclou en el postapocalíptic any 2036, quan la Humanitat es prepara per a allunar i conquerir l'Univers. Esplèndida per moltes raons, aquesta superproducció del 1936 ofereix espectaculars episodis de bel·licisme, portentoses visualitzacions i colossals maquetes futuristes d'estètica art nouveau, com també discursives consideracions científiques, morals i sociològiques.[1] Frases cèlebres
Curiositats
Errades del film
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
|