Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

La nación clandestina

Infotaula de pel·lículaLa nación clandestina
La Nación Clandestina Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióJorge Sanjinés Modifica el valor a Wikidata
ProduccióBeatriz Azurduy Palacios Modifica el valor a Wikidata
GuióJorge Sanjinés Modifica el valor a Wikidata
MúsicaCergio Prudencio Modifica el valor a Wikidata
FotografiaCésar Pérez (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJorge Sanjinés Modifica el valor a Wikidata
ProductoraGrupo Ukamau i Radiotelevisió Espanyola Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenBolívia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1990 Modifica el valor a Wikidata
Durada128 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà
aimara Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0097951 FilmAffinity: 857446 Allocine: 119731 Letterboxd: the-secret-nation TCM: 507552 TMDB.org: 145504 Modifica el valor a Wikidata

La nación clandestina és una pel·lícula dirigida pel director bolivià Jorge Sanjinés estrenada el 1989. La pel·lícula es basa en la transculturació del seu poble. S'entén per transculturació les permutacions, préstecs i interaccions possibles entre dues cultures, però també el vincle jeràrquic que s'estableix entre una cultura forana, invasora, conqueridora, que devora a la cultura nadiua, conquistada i dominada.[1]

El títol La nación clandestina fa referència a la relació asimètrica entre una cultura dominant majoritària i una altra oprimida minoritària, encarnades, respectivament, en els mons urbà i rural. Dues nacions convivint simultàniament en tensió, en conflicte permanent en el mateix país. Dues nacions asimètricament vinculades i reunides a la força. Una d'elles assumeix un lloc visible, hegemònic, totalitzant i opressor. L'altra és en el seu contracara: ocupa una posició invisible, oculta, oprimida i clandestina.[2]

Argument

Sebastián Mamani, un pagès d'origen aimara, que havia estat expulsat de la seva comunitat, hi torna per a dansar fins a morir. La comunitat pagesa, de la qual ha estat expulsat anys enrere per haver-la traït, l'ha condemnat a l'exili sota amenaça de mort si torna a presentar-s'hi. Durant el temps que ha viscut a la ciutat, s'ha vist confrontat amb la dura realitat d'haver de viure aïllat del seu grup social. A la ciutat de La Paz era discriminat pel seu color de pell i la seva condició d'indi. En comprendre que la seva existència individual només té sentit en la convivència amb els altres, intenta reivindicar-se i aconseguir la integració encara a costa del seu sacrifici. Per tal motiu, Sebastián decideix ballar fins a morir la dansa del Tata Dansaire (mescla de diable i sant simultàniament), un antiquíssim ritu amb el qual espera reparar els danys que ha causat a la seva comunitat, i, al mateix temps, alliberar-se de la seva càrrega com a individu. El ball conclou així igual que el film amb la mort de l'executant, exhaust per l'esforç realitzat, sota una vestimenta multicolor i una pesada màscara de diable.[3]

Repartiment

  • Reynaldo Yujra
  • Delfina Mamani
  • Orlando Huanca
  • Roque Salgado
  • Julia Baltazar
  • Willy Pérez
  • Percy Brun
  • Víctor Condori
  • Luis Severich
  • Zulema Bustamante
  • Juan Carlos Calcina
  • Félix Quisbert
  • Tatiana Mancilla
  • Luis Gonzales
  • Arminda Mérida
  • Eduardo Martínez
  • Edwin Pimell

Premis

La pel·lícula va guanyar la Conquilla d'Or al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 1989, compartida amb Homer and Eddie, i el premi Glauber Rocha al Festival Internacional del Nou Cinema Llatinoamericà de l'Havana del 1989.[4][5]

Referències

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya