Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

La llei del més fort

La llei del més fort és un aforisme sobre l'origen de la moral. D'aquest aforisme, i tenint en compte que habitualment el més fort és el qui mana, en podrien sortir: "El qui mana imposa la [seva] llei" o "Els qui manen imposen les [seves] lleis"; de la mateixa manera amb "Qui mana és el diner" podria dir-se "Els diners imposen la [seva] llei".

De manera descriptiva, afirma que la visió d'una societat sobre el bé i el mal està determinada pels qui tenen el poder, amb un significat semblant a "La història l'escriuen els vencedors". És a dir, tot i que totes les persones tenen les seves idees personals sobre el bé, només aquells prou forts per a superar els obstacles i els enemics poden posar en pràctica les seves idees i difondre les seves pròpies normes a la societat en general. Montague va definir la cratocràcia[1] (del grec κρατερός krateros, que significa "fort") com un govern basat en el poder coercitiu, per aquells prou forts per prendre el control mitjançant la violència física o la manipulació demagògica.[2]

"La llei del més fort" ha estat descrit com el credo dels règims totalitaris.[3] El sociòleg Max Weber va analitzar les relacions entre el poder d'un estat i la seva autoritat moral a Wirtschaft und Gesellschaft. Els estudiosos realistes de la política internacional utilitzen la frase per descriure l'"estat de naturalesa" en què el poder determina les relacions entre estats sobirans.[4]

De manera prescriptiva (o normativa), la frase s'utilitza més sovint de manera pejorativa, per protestar contra la tirania percebuda.

La frase de vegades té una connotació positiva en el context de la moral dels amos o el darwinisme social, que sostenen que els membres més forts d'una societat haurien de governar i determinar els seus estàndards de bé i mal, així com els seus objectius per al bé general.

Referències

  1. Terme segons consulta feta a TermCat, on un terme similar i més adequat seria biacràcia, on bía = 'violència'
  2. Hausheer, Herman. «Dictionary of Philosophy». A: Dagobert D. Runes. , 1942. 
  3. GE White. Evolution of Reasoned Elaboration: Jurisprudential Criticism and Social Change, The. Va. L. Rev., 1973. 
  4. JL Ray «Understanding Rummel». Journal of Conflict Resolution, 26, 1982, p. 161–187. DOI: 10.1177/0022002782026001007.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9