La Peau douce
La Peau douce (en francès La pell suau) és una pel·lícula romàntica franco-portuguesa del 1964 dirigida per François Truffaut i protagonitzada per Jean Desailly, Françoise Dorléac, i Nelly Benedetti. Amb un guió escrit per Truffaut i Jean-Louis Richard, la pel·lícula tracta d'un editor i conferenciant feliçment casat que coneix una bella amfitriona amb qui té una aventura amorosa. La pel·lícula es va rodar a exteriors de París, Reims, i Lisboa, i nombroses escenes a l'Aeroport de París-Orly. Al 17è Festival Internacional de Cinema de Canes la pel·lícula fou nominada a la Palma d'Or.[1] Malgrat els èxits recents de Truffaut amb Jules and Jim i Les Quatre Cents Coups, no va tenir èxit de taquilla.[2] SinopsiPierre Lachenay és un escriptor d'èxit, director de la revista literària Ratures i especialista en Balzac. Està casat amb Franca i té una filla, Sabine. Durant una conferència a Lisboa, coneix Nicole, assistent de vol. El seu lligam continua més enllà del viatge. Pierre és bastant maldestre i sovint pren decisions equivocades. La seva dona sospita d'adulteri i la parella se separa, però Nicole no es vol establir amb ell. Quan descobreix proves d'adulteri, Franca decideix assassinar-la. Repartiment
RecepcióLa pel·lícula no va funcionar bé a taquilla, però va rebre crítiques generalment positives després del seu llançament. L'estatura de la pel·lícula ha continuat creixent al llarg dels anys.[2] Al lloc web agregador de revisions Rotten Tomatoes, la pel·lícula té un índex positiu del 91% entre els crítics basat en 22 ressenyes.[3] J. Hoberman de The Village Voice va escriure una ressenya brillant, dient que "la quarta obra de François Truffaut, Le Peau douce, mai no ha aconseguit gaire respecte, tot i que molta gent (inclosa jo) la considera com una de les seves millors."[2] Roger Ebert li va donar 3 de 4 estrelles, qualificant-la d'"incondicionalment profètica".[4] La pel·lícula va ser seleccionada a The Criterion Collection, que la descriu com un "tresor complex, interessant i subestimat de la nouvelle vague francesa".[5] Premis i nominacions
Referències
Bibliografia
Enllaços externs |