La Libre Belgique
La Libre Belgique és un diari belga en llengua francesa que va ser creat el febrer del 1915 com a diari clandestí de la resistència contra l'ocupant prussià durant la Primera Guerra Mundial, editat, segons el primer número en «un celler automòbil».[1] Després de la guerra, Paul Jourdain, el fill del fundador del diari clandestí, amb carta blanca del cardenal Désiré-Joseph Mercier, en va fer un diari normal que fins a la fi dels anys 1960 va ser el diari més influent de Bèlgica.[2]
Als anys 1960, tenia una tirada de més de cent mil exemplars, i tot i ser publicat en francès, la meitat es venia a Flandes. Vers la fi de la dècada, l'ocàs en va començar, i va haver de col·laborar, per meres raons econòmiques, amb el fins aleshores enemic jurat, el diari liberal i «ateista» La Dernière Heure.[2] Fins a l'any 1999 era d'estricta ideologia catòlica,[3] monàrquica i conservadora, però aleshores es va modernitzar i adaptar a la nova realitat d'una societat aconfessional i emancipada, cosa que va contribuir a la desaparició de diaris de partit o d'ideologia, igual com va passar amb la premsa socialista.[4] Durant molt de temps va ser el darrer bastió de l'unionisme belga, llegit a ambdós costats de la frontera lingüística per la burgesia conservadora, però a poc a poc es va adaptar a la realitat del nou estat federal i de la desaparició dels «pilars» polítics. Segueix una línia redaccional de centredreta i accepta en les seves columnes crítiques a l'ala més conservadora de l'Església catòlica o la dogmàtica moral sexual, cosa que era inimaginable al segle xx.[5] Bibliografia
Referències
Enllaços externs
|