LHS 1140 (GJ 3053) és un estel nan vermell de tipus M situat a la constel·lació de la Balena. L'estel es troba a 39 anys llum de la Terra. Es calcula que té una edat de 5.000 milions d'anys. L'estel nan té una massa un 15% de la del Sol. El seu període de rotació és de 130 dies i no s'han observat resplendors.[6]
Fins a l'octubre de 2023, hi havia constància que LHS 1140 tenia dos planetes confirmats orbitant.[9]
El primer en ser descobert va ser LHS 1140 b, mitjançant el MEarth Project en 2017 fent servir el mètode de trànsit.[7] Posteriorment, es van mesurar les velocitats radials mitjançant l'instrument High Accuracy Radial Velocity Planet Searcher per confirmar el planeta i mesurar la seva massa.[6] El planeta LHS 1140 b és una súper-Terra a la zona habitable i transita l'estel cada 24,7 dies. Això podria permetre que la seva atmosfera sigui estudiada més endavant: la combinació del trànsit de la Súper-Terra i la mida relativament petita i propera de l'estel, fan d'aquest sistema, un dels més interessants per a estudis atmosfèrics, juntament amb el sistema de TRAPPIST-1.[7][8] Les observacions del Telescopi Espacial Hubble en 2020 van mostrar indicis de vapor d'aigua en l'atmosfera del planeta, però encara no s'ha confirmat.[10]
En un principi, LHS 1140 b tenia una massa estimada de 7 vegades la de la Terra i unes 1,4 vegades el seu radi, suggerint un planeta rocós dens.[7] Estudis posteriors del 2018 i 2020 van actualitzar-n'he el radi fins als 1,7 vegades la de la Terra, amb una densitat de 7,5 g/cm3, encara consistent amb una composició rocosa.[11][12] No obstant, un estudi del 2023 que mesurava la massa i el radi del planeta amb una presició superior, va mostrar una massa inferior d'unes 5,6 vegades la Terra, i una respectiva densitat inferior, no consistent amb un planeta rocós de la seva mida. Possiblement, LHS 1140 b és un món oceànic (amb el 9-19% de la seva massa composta d'aigua) o un mini-Neptú dens.[9]
El juliol de 2018, Feng et al. va publicar una anàlisi revisada de les dades de velocitat radial per a LHS 1140, i va suggerir la possible existència de dos planetes: un planeta interior de massa terrestre orbitant cada 3,8 dies I un planeta exterior de la massa de Neptú orbitant cada 90 dies.[13] L'agost de 2018, Ment et al., fent servir el mètode de detecció per trànsit, van confirmar l'existència del planeta interior LHS 1140 c amb una massa d'1,8 vegades la Terra i un radi d'1,3 vegades, amb una densitat de 5 g/cm3,[11] consistent amb una composició rocosa.[9]
El període orbital del candidat a planeta exterior LHS 1140 d va ser mesurat en 78 dies en 2020,[12] però aquest indicador de velocitat radial va mostrar-n'he l'origen de l'activitat estel·lar en comptes d'un planeta en 2023.[9]
Comparació de mides dels dos planetes coneguts de LHS 1140 (visió artística) amb la Terra
.svg){kind=small}
