Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Lèucada (ciutat)

Plantilla:Infotaula geografia políticaLèucada
Imatge
Vista de Lefkada.
Tipusassentament humà Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 38° 49′ 49″ N, 20° 42′ 16″ E / 38.8303°N,20.7044°E / 38.8303; 20.7044
EstatGrècia
Entitat territorial administrativaadministració descentralitzada del Peloponès, Grècia Occidental i les illes Jòniques
RegióRegió de les Illes Jòniques
Unitat perifèricaLefkada Regional Unit (en) Tradueix
MunicipiLefkada Municipality (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població8.467 (2021) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal311 00 Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic26450 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Una dels carrers típics de Lèucada

Lèucada (grec: Λευκάδα, Lefkáda) és la capital de l'illa de Lèucada, una de les Illes Jòniques. L'any 2011, la seua població arribava a 8.673 habitants.[1] És a la costa nord-est de l'illa, enfront del canal que la separa del continent i que es creua per una carretera que discorre per un pont llevadís.

A partir de domini venecià el segle xiv, que durà fins a final del segle xviii, la vila també fou coneguda pel nom de Santa Maura (grec: Άγια Μαύρα, Aia Mavra) per mor de la fortalesa veneciana situada a la part alta de la vila i anomenada Santa Maura.

Història

Segons Estrabó, Lèucada la fundaren els corintis enviats per Cípsel i Gorgos (segle vii aC) a excavar el canal que convertí Lèucada en una illa. Llavors traslladaren la ciutat de Nèricos al lloc que es denominaria Lèucada, un nom que, tal com ja observà Estrabó, deriva del color blanc del Cap Lèucates.[2]

Lèucada participà amb tres naus en la batalla de Salamina.[3] En la batalla de Platea, els leucadis i els anactoris formaven una força conjunta de 800 hoplites.[4] Durant la Guerra del Peloponnés la ciutat en formà part de la Lliga, l'aliança comandada pels espartans.[5]

L'any 368 aC, s'uní a la Segona Lliga atenesa. També formà part de l'aliança hel·lènica contra Filip II de Macedònia i contra Antípatre. S'uní a la Confederació Acarnània cap als anys 280-265 aC.[6]

Titus Livi relata el setge i la conquesta de la ciutat pels romans l'any 197 aC.[7]

Referències

  1. «Detall del cens de 2011 (en grec).». Arxivat de l'original el 2015-10-16. [Consulta: 10 agost 2019].
  2. Estrabó, Geografia, X 2.8.
  3. Heròdot, VIII 45.
  4. Heròdot, IX, 28.
  5. Tucídides, II, 9.
  6. Mogens Herman Hansen & Thomas Heine Nielsen. «Acarnània i àrees adjacents». A: An inventory of archaic and classical poleis (en anglés). Nova York: Oxford University Press, 2004, p. 364-366. ISBN 0-19-814099-1. 
  7. Titus Livi, XXXIII, 17.

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9