Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

L'italiana in Londra

Infotaula de composicióL'italiana in Londra
Forma musicalòpera Modifica el valor a Wikidata
CompositorDomenico Cimarosa
LlibretistaGiuseppe Petrosellini
Llengua originalitalià
Gènereintermezzo in musica
Partsdos
Lloc de la narracióLondres Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena26 de desembre de 1779
EscenariTeatro Valle de Roma,
Estrena als Països Catalans
Estrena a CatalunyaTeatre de la Santa Creu (Barcelona), 1782[1]

L'italiana in Londra és una òpera en dos actes composta per Domenico Cimarosa sobre un llibret italià de Giuseppe Petrosellini. S'estrenà al Teatro Valle de Roma el 28 de desembre de 1779. La tardor de 1794 es representà a Gènova com La virtù premiata.[2]

Origen i context

Es considera que és el primer èxit autèntic de Cimarosa i l'òpera que va fer que el nom del músic es difongués per tot Europa. No obstant això, entre Le stravaganze del conte i L'italiana in Londra hi ha una dotzena d'obres entre les quals, sense ser autèntiques joies, algunes brillen amb llum pròpia, com per exemple I tre amanti o Il fanatico per gli antiche romani.[3]

L'italiana in Londra va comptar amb llibret de Petrosellini, autor d'El barber de Sevilla de Paisiello. Crescenti va tenir el paper de la protagonista, Buscani el de còmic toscà (és a dir, cantava en italià) i Luzio el de buffo napolità.

Representacions

L'òpera es va difondre ràpidament i el 10 de juliol de 1780 es va presentar a La Scala, teatre inaugurat un parell d'anys abans. Després va iniciar un viatge a través d'Europa, passant per Alemanya, Àustria, Hongria, Espanya, França, Portugal i Rússia, on Cimarosa havia estat director d'orquestra a la ciutat de Sant Petersburg.[3]

Aquesta seria la primera òpera de Cimarosa que arribava a Barcelona, ciutat on el compositor tingué les preferències del públic durant més de vint anys i, pròpiament, fins a l'arribada de Rossini. la música del qual Cimarosa anuncia d'una manera molt clara en un bopn nombre de passatges de les seves partitures. Aquesta estrena a Barcelona va causar sensació, com ho demostra que es va incloure en la següent temporada amb un gran nombre de representacions.[1]

Referències

  1. 1,0 1,1 Alier, Roger. L'òpera a Barcelona: orígens, desenvolupament i consolidació de l'òpera com a espectacle teatral a la Barcelona del segle XVIII. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1990. ISBN 8472831655. 
  2. Cimarosa, Domenico Nicola a operone.de
  3. 3,0 3,1 La Gran Opera. Barcelona: Planeta-De Agostini, 1989. ISBN 84-395-1303-8. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9