Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Kushiroïta

Infotaula de mineralKushiroïta
Fórmula químicaCaAl[AlSiO₆]
EpònimIkuo Kushiro (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusAllan Hills 85085 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasilicats > inosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.DA.25
Nickel-Strunz 9a ed.9.DA.15 Modifica el valor a Wikidata
Dana65.1.3.8 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 9,609, b = 8,652, c = 5,274, beta = 106,06° V = 421,35
Fluorescènciano en té
Magnetismeno en té
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2008-059 Modifica el valor a Wikidata
SímbolKs Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La kushiroïta és un mineral silicat del subgrup dels clinopiroxens. El seu nom és en honor d'Ikuo Kushiro, professor emèrit de la universitat de Tòquio, al Japó. Va ser acceptat per la IMA l'any 2009.

El mineral va ésser trobat al meteorit (AHL) 85085; un meteorit condrític localitzat a Allan Hills, a l'Antàrtida; aquest punt es considera, per tant, la seva localitat tipus. En el meteorit es va trobar associat amb altres piroxens i amb grossita (un òxid).

Bibliografia complementària

Makoto Kimura, Takashi Mikouchi, Akio Suzuki, Masaaki Miyahara, Eiji Ohtani, and Ahmed El Goresy (2009): Kushiroite, CaAlAlSiO6: A new mineral of the pyroxene group from the ALH 85085 CH chondrite, and its genetic significance in refractory inclusions. American Mineralogist, 94, 1479–1482. (en anglès)

Referències

  1. «Kushiroite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 19 maig 2015].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9