Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Kurukshetra

Plantilla:Infotaula geografia políticaKurukshetra
Imatge
Tipusciutat Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 29° 58′ 15″ N, 76° 51′ 00″ E / 29.9708°N,76.85°E / 29.9708; 76.85
PaísÍndia
Estat federatHaryana
Division of Haryana (en) TradueixAmbala division (en) Tradueix
Districtedistricte de Kurukshetra Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Geografia
Superfície1.530 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud230 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
SegüentBrahmavidya: Primordial I (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal136118 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic1744 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webshridurgadevimandir.com Modifica el valor a Wikidata

Kurukshetra és un territori sagrat dels hindús de l'Índia al districte de Karnal i al districte de Jind a Haryana. És esmentat per primer cop al Mahabharata que diu que anava entre els rius Saraswati i Drishadwati (modern Rakshi), i estava regat per entre 7 i 9 rius (incloent els dos esmentats). El seu circuit era d'uns 250 km i tenia forma de quadrilàter irregular. El nom volia dir "Camp de Kuru" (Kuru era l'ancestre dels kaumves i pandaves entre els quals es va lliurar una gran guerra descrita al Mahabharata). El territori s'anomenava també Dharmakshetra o "Terra Sagrada" i ja era famosa abans dels temps dels kauraves. Un tercer nom era Nardak segurament derivat de Nirdukh ("Sense dolor"). El peregrí xines Hiuen Tsiang hi va estar al segle vii i l'anomena "Camp de la Felicitat" i diu que tenia 360 ciutats o pobles connectades amb el culte de Xiva i llocs de pelegrinatge destacant Thanesar, Pehowa, Jind, Safidon i Kaithal.

Referències

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9