|
Krill antàrtic
El krill antàrtic (Euphausia superba[a]) és una espècie de crustaci malacostraci de l'ordre Euphausiacea, que es troba a les aigües de l'oceà antàrtic. Els krills antàrtics són invertebrats semblant a una petita gamba que viu en grans grups, que s'anomenen eixams, que de vegades arriben als 10.000–30.000 animals per metre quadrat.[1] S'alimenten de fitoplàncton, aprofitant l'energia que aquest agafa de la llum solar.[2] Creixen fins a una longitud de 6 centímetres, pesen uns 2 grams, i poden arribar a viure durant sis anys. Són una peça clau a l'ecosistema antàrtic, i, en termes de biomassa, són probablement l'espècie animal més reeixida del planeta (aproximadament 500 milions de tones).[3] Classificació sistemàticaTots els membres de l'ordre Euphausiacea són crustacis del superordre Eucarida, i la placa corporal la tenen unida en los que la closca i forma a cada banda de les agalles del krill, visibles per a l'ull humà. Les potes no formen una estructura mandibular, que diferencia a aquest ordre dels decàpodes (crancs, etc.).
Alimentació L'intestí del krill antàrtic és visible normalment amb un color verd brillant a través de la seva pell transparent, car indica que el seu aliment principal és el fitoplàncton, especialment diatomees molt petites (20 μm), que filtra de l'aigua mitjançant una cistella d'alimentació.[4] La closca cristal·lina de les diatomees és triturada pel tub gàstric, i digerida a l'hepatopàncrees. El krill antàrtic també pot capturar altres crustacis de l'ordre Amphipoda i de la subclasse Copepoda, així com altres components del zooplàncton. L'intestí forma un tub recte; la seva eficiència no és molt alta, ja que als excrements s'hi pot trobar molt carboni (vegeu la secció "Bomba biològica" més avall). S'ha observat a alguns aquaris que el krill pot arribar a menjar-se animals de la mateixa espècie. Si no és alimentat, pot arribar a reduir la seva mida a la muda, i resulta excepcional en animals d'aquesta mida.  Distribució geogràficaEl krill antàrtic abunda a les aigües superficials dels mars del Sud: té una distribució circumpolar, amb les majors concentracions al sector de l'oceà Atlàntic. El límit dels sectors del mar austral, que inclouen a l'Atlàntic, al Pacífic, i a l'Índic es defineixen en forma aproximada per la convergència antàrtica, un frent circumpolar on l'aigua freda superficial se submergeix a baix de les aigües subantàrtiques més càlides. Notes
Vegeu tambéReferències
Enllaços externs
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.svg){kind=icon}
.jpg)
