Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Komala

Infotaula d'organitzacióKomala
(ku-latn) Komalay Shorshgeri Zahmatkeshani Kurdistani Iran Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtKomala Modifica el valor a Wikidata
Tipusorganització terrorista Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació2000
Activitat
Membre deAliança Progressista
Internacional Socialista Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaAbdulla Mohtadi (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Lloc webkomalainternational.org Modifica el valor a Wikidata

Komala (kurd: كۆمه‌ڵه‌ی شۆڕشگێڕی زه‌حمه‌تكێشانی كوردستانی ئێران, Komełey Şorrişgêrrî Zehmetkêşanî Kurdistanî Êran; anglès: Komala Party of Iranian Kurdistan) és un partit polític socialdemòcrata[1][2][3] de la regió kurda de l'Iran. Komala ha estat buscant un federal democràtic laic.[4][5][6][7][8] sistema de govern per substituir l'actual règim teocràtic. Actua clandestinament a l'Iran on és il·legal i per això està exiliat al nord de l'Iran.[9]

Fou fundat el 1969. El nom derivaria de l'antiga Komala lidni Kurdistan (Associació pel Renaixement del Kurdistan) encara que altres informacions el relacionen amb el Komalay Shoreshgeri Zahmatkeshani Kurdistani Iran (Organització d'Obrers Revolucionaris del Kurdistan Iranià). Després de la revolució iraniana de 1979, Komala va començar la lluita armada contra el nou règim clerical, convertint-se en principal motor de la revolta kurda contra Khomeini. El 1982 va traslladar el seu quarter a l'Iraq, a la província de Silemani. La seva organització militar porta el nom de Força de Peixmergues del Komala. El 1983 junta amb altres petits grups socialistes i comunistes va fundar el Partit Comunista de l'Iran i Komala es va convertir en la branca del partit al Kurdistan. El 1989 es va dividir en dues faccions: una comunista i una socialdemòcrata. El 1991, un grup es va separar i va establir el Partit Comunista Treballador de l'Iraq.[10]

El 2000 el Partit Comunista de l'Iran es va trencar i el Komala fou restablert com organització independent amb el nom de Partit Komala del Kurdistan (l'altre grup va agafar el nom d'Organització del Kurdistan del Partit Comunista de l'Iran). Des de 2001 va incrementar les seves accions armades i el novembre de 2002 dos dels seus membres foren executats (Mostafa Jula i Ali Kak Jalil) i altres van seguir el 2003. El setembre el grup va aturar les operacions militars a l'interior de l'Iran. El 2006 va demanar l'enderrocament del règim iranià en cooperació amb altres forces i el 2007 es va pronunciar per restar dins de l'Iran en un estat democràtic, secular i federal. El 2009 hi van haver incidents aïllats i el 2010 tres membres del partit van morir a mans de les forces de seguretat iranianes.

Ideologia

Després d'un llarg i acalorat debat entre les seves files i en públic durant els anys noranta, finalment la majoria dels quadres i membres del partit Komala van decidir un programa de renovació per adaptar-se als nous desenvolupaments nacionals i mundials. Des de l'any 2000, el Partit Komala ha sofert una important revisió. Aquest moviment va ser acollit amb satisfacció per la gran majoria de persones, intel·lectuals, estudiants, dones, activistes civils, activistes veterans de Komala i altres.[11]

Tot i preservar els seus valors socialistes, Komala lluita pels drets kurds, un Iran federal plural i laic democràtic, la justícia social,[12] les lleis laborals democràtiques, la llibertat de reunió i organització, llibertats polítiques, democràcia, drets humans, drets de les dones i tolerància cultural i religiosa.

Referències

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9