Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Kissi

Kissi és el país i la llengua del poble kissi que viuen a Guinea, Libèria i Sierra Leone. El país comprenia els territoris entre la zona preboscosa de Sankaran-Kouranko-Konian [1] cap al sud fins als rius Mêli i Makona.[2] La zona francesa incloïa Kissidougou i Firaoua, aquesta darrera residència d'un cap i a menys de 50 km al sud-est de la primera.

Els kíssia formaven diversos petits estats independents un de l'altra. Els europeus no van arribar fins al 1890 quan els britànics van signar el primer tractat amb un cap kissia de Luawa. Al nord els principals cacicats eren Firawa i Manfram governades pel cap Lènö. A l'est hi havia un cacicat kissi-mèndi de nom Luawa sota Kaye Dundu. Kafula Millimunö es va crear un cacicat kissi al extrem sud (vora el riu Mafissa, centrat a Wonde). I finalment el cacicat de Lengo-Bengu (dirigit per Fabeli i que va heretar el seu fill) se situava a la vora del Mêli fins al país lélé. A partir de 1893 la conquesta colonial fou ràpida i només va presentar alguna oposició efectiva al nord a Yigbo, aliat a un cap löma (Koko Inivogi) que van fer creure a britànics i francesos que eren els seus aliats. La revolta a Gbekedu-lele (1908-1909) seguida per la part oriental del Gbekedu, i més tard per la gran revolta de Tèmessadu (1914-1915) foren sufocades fàcilment pels poders colonials.

Vegeu també

Nota

  1. el Konian està situat entre Bissandougou i Kérouané
  2. el Makona corre a l'est-sud-est de Sierra Leone.

Referències

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9