Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Kimberlita

Infotaula de rocaKimberlita
Tipusperidotita Modifica el valor a Wikidata
EpònimKimberley Modifica el valor a Wikidata

La kimberlita és un tipus de roca volcànica potàssica ultramàfica (rica en magnesi). És de composició ultrabàsica (SiO2<45%) i molt rica en aigua i diòxid de carboni.

Els principals minerals que la componen són l'olivina i la flogopita, amb, de vegades, granat o diamant.

És ben coneguda pel fet que de vegades conté diamants. Rep el nom de la població de Kimberley, Northern Cape, a l'Àfrica del Sud, on el descobriment l'any 1871 d'un diamant de 83,5 quirats va crear una febre del diamant i es va acabar fent el Gran forat (Big Hole).

La kimberlita es presenta a l'escorça de la Terra en estructures verticals conegudes com a xemeneies (diatremes) de kimberlita (kimberlite pipes). Les xemeneies de kimberlita són la font més important de l'extracció de diamants actualment. El consens científic sobre la kimberlita és que es va formar a gran fondària dins del mantell de la Terra. La formació ocorre en fondàries entre 150 i 450 km per composició del mantell anòmala i exòtica, i han estat erupcionades ràpidament i violenta. És la seva formació a gran fondària el que fa a la kimberlita propensa a tenir xenocristalls de diamants.

L'estudi de la kimberlita dona informació sobre la composició del mantell profund i sobre els processos de fusió d'algunes capes de la Terra.

Classificació

Històricament, les kimberlites han estat subdividides en dues varietats diferents anomenades basàltiques i micàcies, basant-se principalment en observacions petrogràfiques (Wagner, 1914). Smith (1983) ho va revisar i va donar nom a aquestes subdivisions de grup I i grup II, basat en les afinitats isotòpiques d'aquestes roques. Mitchell (1995) va revisar la classificació anterior i mostrà que el grup II tenia afinitats amb les lamproïtes. Per tant, reclassificà el grup II de les kimberlites com a orangeites, per evitar confusions.

Importància econòmica

Les kimberlites són la font més important de diamants. Moltes vetes de kimberlita també produeixen dipòsits de diamants al·luvials o eluvials. Només en una de cada 200 vetes de kimberlita s'hi troben diamants de qualitat gemma.

A finals de l'any 2013, un equip internacional de científics va trobar kimberlita a les muntanyes gelades de l'Antàrtida.[1]

Notes

  1. «Los diamantes de la Antártida» (en castellà). El Mundo, 17-12-2013 [Consulta: 3 gener 2014].

Referències

  • Bergman, S. C.; 1987: Lamproites and other potassium-rich igneous rocks: a review of their occurrences, mineralogy and geochemistry. In: Alkaline Igneous rocks, Fitton, J.G. and Upton, B.G.J (Eds.), Geological Society of London special publication No. 30. pp. 103–19
  • Clement, C. R., 1982: A comparative geological study of some major kimberlite pipes in the Northern Cape and Orange free state. PhD Thesis, University of Cape Town.
  • Clement, C. R., and Skinner, E.M.W. 1985: A textural-genetic classification of kimberlites. Transactions of the Geological Society of South Africa. pp. 403–409.
  • Mitchell, R. H., 1995: Kimberlites, orangeites, and related rocks. Plenum Press, New York.
  • Mitchell, R. H.; Bergman, S. C.. Petrology of Lamproites. Nova York: Plenum Press, 1991. ISBN 0-306-43556-X. 
  • Smith, C. B., 1983: Lead, strontium, and neodymium isotopic evidence for sources of African Cretaceous kimberlite, Nature, 304, pp 51–54.
  • Edwards, C. B., Howkins, J.B., 1966. Kimberlites in Tanganyika with special reference to the Mwadui occurrence. Econ. Geol., 61:537-554.
  • Nixon, P.H., 1995. The morphology and nature of primary diamondiferous occurrences. Journal of Geochemical Exoloration, 53: 41-71
  • Wagner, P. A., 1914: The diamond fields of South Africa; Transvaal Leader, Johannesberg.
  • Woolley, A.R., Bergman, S.C., Edgar, AD, Le Bas, M.J., Mitchell, R.H., Rock, N.M.S. & Scott Smith, B.H., 1996. Classification of lamprophyres, lamproites, kimberlites, and the kalsilitic, melilitic, and leucitic rocks. The Canadian Mineralogist, Vol 34, Part 2. pp. 175–186.

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9