Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Kilwa Kisiwani

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Ruïnes de Kilwa Kisiwani i Ruïnes de Songo Mnara
Imatge
Gran Mesquita
Nom en la llengua original(sw) Kilwa Kisiwani Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusIlla i assentament humà Modifica el valor a Wikidata
Part deRuins of Kilwa Kisiwani and Ruins of Songo Mnara (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Construcciódècada del 900 Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
2004 – 2014llista del Patrimoni de la Humanitat en perill Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicSwahili architecture (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativadistricte de Kilwa (Tanzània) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióDistricte de Kilwa
Tanzània
Banyat peroceà Índic Modifica el valor a Wikidata
Map
 8° 58′ 54″ S, 39° 31′ 02″ E / 8.98173°S,39.51722°E / -8.98173; 39.51722
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data1981 (5a Sessió)
En perill2004 - 2014  Modifica el valor a Wikidata
Identificador144-001
Monument protegir de Tanzània

Kilwa Kisiwani, també Kilwa Kisawani, és una illa de Tanzània a la costa del districte de Kilwa.

Al segle xi, l'illa de Kilwa fou venuda pel cap local a un comerciant persa de nom Ali bin Al-Hasan, que va fundar l'illa i el Soldanat de Kilwa. Un document trobat a Oman, datat vers 1200, esmenta al-Maqama al Kilwiyya i explica com es tractava de convertir els habitants de l'illa a l'ibadisme després de passar al xiisme per causa d'una missió enviada des de l'Iraq. Al segle xii, sota la dinastia Mahdali, era la ciutat més poderosa de la costa africana oriental i va arribar al cim al segle xv, quan dominava sobre Malindi, Mombasa, Illa de Pemba, Zanzíbar, Mafia, les Comores, la costa de Moçambic, Sofala i alguns ports del canal de Madagascar. Abu Abdullah Ibn Battuta va visitar l'illa vers 1330, i va comentar favorablement la humilitat i religiositat del seu governant, el soldà al-Hasan ibn Sulaiman. En aquest temps, fou quan s'hi va construir el palau d'Husuni Kubwa i gran part de la gran mesquita de Kilwa.

Al final del segle xv, van arribar-hi els portuguesos. Vasco de Gama va demanar tribut i, el 1505, Francisco de Almeida va ocupar l'illa, que va restar portuguesa fins al 1512, quan fou capturada per un mercenari àrab i va retornar a ser una ciutat pròspera sota una nova dinastia. El 1784, va caure en mans de la dinastia omanita dels Al-Busaid, i quedà en la partició en mans del soldans de Zanzíbar. Al segle xix, els francesos van construir una fortalesa al nord de l'illa, però la ciutat fou abandonada vers 1845. El 1886, fou declarada possessió alemanya (Àfrica oriental alemanya) i Zanzíbar hi va acabar renunciant. El 1918, va passar formalment als britànics, que la l'havien ocupada el 1916.

L'illa fou excavada als anys cinquanta. El 1981, fou declarada Patrimoni de la Humanitat.[1] L'erosió i la vegetació han provocat un ràpid deteriorament dels principals monuments, com la gran mesquita i el palau Mkutini. La part oriental del palau està desapareixent i els danys causats al sòl per les pluges amenacen d'ensorrar-lo. La vegetació ha limitat els efectes de les pluges, però trenca les estructures de rajola. El 2008, fou inclosa en la llista dels 100 llocs Patrimoni de la Humanitat en més perill. Unes cinc mesquites dels segles xiv i xv, en ruïnes, estan cobertes de manglars.

Referències

  1. Centre, UNESCO World Heritage. «Ruins of Kilwa Kisiwani and Ruins of Songo Mnara» (en anglès). [Consulta: 26 febrer 2021].
  • Chittick, H. Neville (1974), Kilwa: an Islamic trading city on the East African coast (2 Vols), Nairobi: British Institute in Eastern Africa. Volum 1: History and archaeology; Volum 2: The finds.

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9